Murupara, als anys vuitanta. És un poble forestal de la badia de Plenty, a l'Illa del Nord, on a l'hivern els tolls dels carrers es glacen. La filla petita del policia del poble s'hi fixa en una cosa que no oblidarà: hi ha criatures que no porten sabates.

La família es trasllada després a Morrinsville, una ciutat lletera del Waikato. La Jacinda hi creix en una família mormona, una església que abandonaria anys més tard. Als catorze anys comença a servir peix amb patates al Golden Kiwi, al carrer principal. En una comarca gens laborista, s'afilia molt jove al Partit Laborista. Abans de trepitjar el Parlament, va fer un llarg aprenentatge:

• A l'oficina d'Helen Clark. En acabar els estudis de Comunicació a la Universitat de Waikato, va treballar com a investigadora per a la primera ministra laborista, que es convertiria en una de les seves mentores.
• Al Londres de Tony Blair. Va treballar en una unitat del Cabinet Office britànic dedicada a simplificar regulacions i va col·laborar en una revisió de la policia d'Anglaterra i Gal·les.
• Per mig món. Com a presidenta de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes, va viatjar a Bombai, el Líban, Cisjordània i Algèria.

El 2008, amb vint-i-vuit anys, va entrar al Parlament com la diputada més jove de la cambra. Al seu primer discurs va explicar d'on venia tot plegat:

La meva passió per la justícia social va néixer del que vaig veure; el meu amor per la política, quan vaig entendre que era la clau per canviar el que veia.

Dimarts 1 d'agost de 2017, a les deu del matí, a la tercera planta del Parlament, Andrew Little va anunciar que deixava la direcció del Partit Laborista. Les enquestes situaven el partit per sota del 25% i faltaven set setmanes per a les eleccions. Poc més d'una hora després, la seva número dos, Jacinda Ardern, n'era la nova líder, escollida sense oposició. Era la persona més jove que havia dirigit mai el partit.

Ella havia dit en públic que no aspirava a ser primera ministra, entre altres raons perquè volia tenir fills. A la primera roda de premsa va admetre que era una aposta jove, però va dir que estava preparada i va prometre una campanya de positivitat implacable. Segons el mateix partit, en menys d'un dia va rebre 250.000 dòlars en donatius.

Aquella mateixa nit, en un programa de televisió, li van preguntar si hauria de triar entre la maternitat i la carrera. Va respondre amb calma. L'endemà al matí, el presentador Mark Richardson va insistir que els votants tenien dret a saber si la futura primera ministra agafaria un permís de maternitat. Ardern es va girar cap a ell i el va assenyalar amb el dit:

Per a altres dones, és totalment inacceptable, el 2017, dir que una dona hagi de respondre aquesta pregunta a la feina.

La imatge va fer la volta al món. Al cap de pocs dies, la premsa ja parlava de Jacindamania.

El 23 de setembre de 2017, els laboristes van passar de les enquestes de l'estiu al 36,9% dels vots. El Partit Nacional del primer ministre Bill English, però, va continuar sent el més votat. Amb el sistema proporcional neozelandès ningú no tenia majoria, i la clau quedava en mans d'un partit petit.

Winston Peters, el líder de Nova Zelanda Primer, era un veterà que havia entrat al Parlament el 1978. Com que podia donar la majoria a qualsevol dels dos blocs, va negociar gairebé quatre setmanes amb tots dos. Enmig de les converses, el 13 d'octubre, Ardern va descobrir que estava embarassada. Ho va dir a la seva parella, però no a Peters.

El 19 d'octubre al vespre, Peters va comparèixer davant la premsa sense haver avisat cap dels dos candidats. Ardern va conèixer la decisió en directe, com tot el país: s'aliava amb els laboristes. Amb el suport dels Verds sumaven 63 escons. Tres mesos abans, ella ni tan sols dirigia el seu partit. Una setmana més tard, amb trenta-set anys, es convertia en la persona més jove al capdavant del govern neozelandès des d'Edward Stafford, el 1856, i en la dona cap de govern més jove del món.

Durant tres mesos va governar sense dir-ho. El 18 de gener de 2018 es va asseure amb Peters, ja viceprimer ministre, per explicar-l'hi i demanar-li que la substituís sis setmanes quan nasqués la criatura. L'endemà ho va fer públic. Era la mateixa dona a qui, mig any abans, havien preguntat si havia de triar entre la carrera i els fills.

El 21 de juny de 2018 va néixer Neve Te Aroha. Ardern va agafar sis setmanes de permís de maternitat, Peters va fer de primer ministre en funcions i Gayford es va quedar a casa per cuidar la nena a temps complet. Al setembre, la Neve, de tres mesos, era a l'Assemblea General de l'ONU, als braços del seu pare entre la delegació neozelandesa, mentre la seva mare parlava a la cimera Nelson Mandela per la pau. Amb aquella criatura, Ardern sumava tres fites:

• Primera a Nova Zelanda. Cap primera ministra del país no havia donat a llum mentre exercia el càrrec.
• Segona al món. Només la pakistanesa Benazir Bhutto ho havia fet abans com a cap de govern elegida, gairebé tres dècades enrere.
• Primera a l'ONU. Mai cap dirigent no havia portat un nadó a l'Assemblea General.

Els anys següents van posar a prova aquell estil. El març del 2019, un supremacista blanc va atacar dues mesquites de Christchurch i hi van morir 51 persones. Ardern va visitar les famílies amb el cap cobert amb un vel. En menys d'un mes va fer aprovar una llei que prohibia les armes semiautomàtiques d'estil militar, i el Parlament la va votar per 119 vots a 1.

Un any després va arribar la covid. Amb el lema anar fort i anar d'hora, va confinar el país i en va tancar les fronteres, i va mantenir el virus a ratlla durant mesos. A les eleccions d'octubre del 2020, els laboristes van obtenir el 50% dels vots, una fita que cap partit no assolia des del 1951.

Però el desgast va arribar. Les restriccions, l'habitatge i el cost de la vida li van fer perdre suport, i el que havia estat un efecte unificador es va tornar polaritzador. El 19 de gener de 2023, a Napier, va anunciar que plegava. No marxava perquè fos difícil, va dir, sinó perquè ja no li quedaven prou forces per fer bé la feina. I es va acomiadar amb una idea:

Espero deixar als neozelandesos la convicció que es pot ser amable però fort, empàtic però decidit, optimista però centrat. I que pots ser el teu propi tipus de líder: un que sap quan ha arribat l'hora de marxar.

• El body de la discòrdia. Abans del part, Mark Richardson, el presentador a qui havia assenyalat amb el dit, li va regalar per al nadó un body amb una mà que apunta i les paraules But you («Però tu»). Eren les mateixes amb què ella l'havia interpel·lat.
• Acreditació per a la «Primera Nadó». A l'ONU, la Neve va dur una acreditació de broma que la identificava com la «First Baby» de Nova Zelanda. Gayford va explicar a les xarxes que una delegació japonesa havia entrat en una sala en ple canvi de bolquers.
• El casament que va anul·lar ella mateixa. El gener del 2022, en anunciar noves restriccions per la variant òmicron, va confirmar que el seu propi casament, previst per a aquelles setmanes, no se celebraria. Es va limitar a dir que així era la vida. Es van acabar casant el gener del 2024.
• Un rècord de dos anys. El desembre del 2019, la finlandesa Sanna Marin va arribar al càrrec amb 34 anys i li va prendre el títol de cap de govern en exercici més jove del món.

De petita, a Murupara, Jacinda Ardern va veure criatures descalces trepitjant tolls glaçats i va decidir que la política servia per canviar el que veia. Quan va agafar el timó del seu partit, li van preguntar si una dona havia de triar entre una carrera i un fill. No va respondre amb un discurs: va portar la seva filla a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

El balanç del seu govern encara es discuteix a Nova Zelanda, i ella mateixa va marxar quan les enquestes ja li giraven l'esquena. Però deixa una prova difícil de rebatre: es pot arribar al cim sense endurir-se, i baixar-ne a temps sense que sigui una derrota. Amable no vol dir feble.

• Viquipèdia
• 3Cat — Jacinda Ardern, la carismàtica líder neozelandesa i la seva lluita per la conciliació
• 3Cat — "Podeu ser sensibles i liderar": el discurs de comiat de Jacinda Ardern
• NZHistory — Biografia oficial com a primera ministra (en anglès)

El sufragi femení a Nova Zelanda — El 1893, el país de la primera ministra va ser el primer del món a reconèixer el vot de les dones.

Benazir Bhutto — La primera cap de govern elegida que va donar a llum en el càrrec, l'únic precedent d'Ardern.

Helen Clark — La primera dona elegida primera ministra de Nova Zelanda, per a qui Ardern va treballar i que va considerar la seva mentora.