Andrew Kerins va néixer el 18 de maig de 1840 a Ballymote, al comtat de Sligo, a l'oest d'Irlanda. Tenia cinc anys quan va començar la Gran Fam, que va costar la vida a més d'un milió d'irlandesos. Als quinze anys va haver de deixar la família per buscar feina, perquè la terra ja no donava per alimentar-los a tots, i el 1855 va arribar a Glasgow en vaixell.

A Glasgow va estudiar a les classes nocturnes dels germans maristes i va acabar entrant a l'orde. Era costum que els superiors triessin el nom religiós, i el seu va ser Walfrid. Va fer de mestre a St Mary's i el 1874 va passar a dirigir l'escola del Sacred Heart, a Bridgeton.

Les escoles de l'East End eren plenes de fills d'immigrants mal alimentats. Walfrid hi va respondre amb els Poor Children's Dinner Tables, «les taules del dinar dels nens pobres», que va organitzar amb la Societat de Sant Vicenç de Paül.

• Els nens hi menjaven un àpat calent per un penic, un preu simbòlic. Qui no el podia pagar, menjava igualment.
• En un any ja donava menjar a un miler de nens.
• El germà Dorotheus, director de St Mary's, va copiar la idea i aviat servia dinars a més de mil nens per setmana al Calton.
• Només en el primer semestre de 1886, St Mary's va servir 26.421 àpats, 17.707 dels quals gratuïts.

Les col·lectes i els sermons no arribaven per cobrir tanta necessitat. Calia una font d'ingressos estable.

L'Hibernian s'havia fundat el 1875 a Edimburg, i el 1887 va guanyar la Copa d'Escòcia derrotant el Dumbarton per 2 a 1. Aquell mateix vespre, el 12 de febrer, els campions van ser rebuts a la sala de St Mary's, al Calton, i el secretari de l'Hibernian, John McFadden, va animar els irlandesos de Glasgow a tenir el seu propi club.

Walfrid hi va veure la solució. La idea de fer un club per recaptar diners per als menjadors s'inspirava en gran part en l'exemple de l'Hibernian.

El 6 de novembre de 1887, en una reunió a la sala de l'església de St Mary's, a l'East Rose Street del Calton, es va constituir formalment el Celtic Football Club, amb l'objectiu de reduir la pobresa a l'East End recaptant diners per als menjadors de Walfrid.

Les coses van anar de pressa. El 13 de novembre el club ja havia llogat un terreny a Parkhead, i el primer Celtic Park el van construir de franc els treballadors catòlics del barri.

El gener de 1888, el club va fer circular una crida per les parròquies demanant ajuda. Hi explicava per què existia:

L'objectiu principal del club és proporcionar fons per mantenir els menjadors dels nostres nens necessitats.

La mateixa circular hi afegia un altre desig: un gran camp on els joves catòlics poguessin fer esport.

El primer partit del Celtic al seu camp es va jugar el 28 de maig de 1888 contra el Rangers. Va guanyar per 5 a 2, davant de prop de 2.000 espectadors. Neil McCallum va marcar el primer gol de la història del club. L'equip vestia samarreta blanca amb coll verd i una creu celta vermella i verda al pit.

Acabat el partit, els dos equips es van reunir a la sala de St Mary's per sopar, amb concert, discursos i brindis. Els futurs grans rivals d'Escòcia van començar compartint taula.

L'arrencada va ser fulgurant. El 1889, a la seva primera temporada, el Celtic ja va arribar a la final de la Copa d'Escòcia, tot i que la va perdre. El primer títol va arribar abans de quatre anys, amb la Copa del 1892, i la primera lliga, l'any següent.

L'èxit va canviar el club. El 1892, cinc anys després de la fundació, l'orde marista va traslladar Walfrid a l'East End de Londres. Allà va continuar organitzant partits de futbol per als nens catòlics descalços de Bethnal Green i Bow, i també hi va crear menjadors.

A Glasgow, el club el portaven homes com John Glass, el president. Willie Maley, l'històric secretari i entrenador del club, el considerava l'home a qui el Celtic devia l'existència. Glass i altres dirigents volien un club competitiu i professional.

• El 1893, la proposta de convertir el club en una societat limitada es va rebutjar per 86 vots contra 31.
• Poc després es va tornar a votar, amb l'argument que calia millorar l'estadi, i aquesta vegada va prosperar. El 1897 el Celtic es va convertir en una societat limitada.
• En menys de deu anys, els objectius benèfics originals s'havien abandonat gairebé del tot.

Però l'esperit de Walfrid no va desaparèixer. Va quedar en els seguidors, que mai no han deixat de considerar la caritat una part del club.

• Del cementiri al Paradís. El 1892 el club va haver de deixar el primer camp perquè el propietari va pujar el lloguer anual de 50 a 450 lliures. Un periodista va comparar el trasllat amb sortir del cementiri per entrar al paradís, i d'aquí ve el sobrenom de l'estadi, «Paradise».
• Les ratlles, des del 1903. Abans el Celtic havia jugat de blanc i després amb ratlles verticals verdes i blanques. Les ratlles horitzontals es van estrenar el 15 d'agost de 1903 contra el Partick Thistle.
• Onze nois del barri. El 25 de maig de 1967, a Lisboa, el Celtic va guanyar l'Inter de Milà per 2 a 1 i es va convertir en el primer equip britànic que guanyava la Copa d'Europa. Tots els jugadors havien nascut a menys de 30 milles (uns 48 km) del Celtic Park.
• Una tomba sense futbol. Walfrid va morir el 1915 i està enterrat a Dumfries amb més de dos-cents germans maristes. A la seva tomba no hi ha cap referència al Celtic.

No consta que Walfrid ni els fundadors tinguessin cap relació amb Catalunya. Però el Celtic s'ha creuat moltes vegades amb el Barça, i tres d'aquests encreuaments van deixar empremta a les dues bandes:

• Barcelona, 2004. El març de 2004, a la Copa de la UEFA, el Celtic va guanyar el Barça per 1 a 0 a Glasgow amb un gol d'Alan Thompson, després d'una passada de cap de Henrik Larsson. A la tornada, al Camp Nou, va aguantar el 0 a 0 i va eliminar el Barça, empès per almenys 10.000 seguidors. El Mundo Deportivo va explicar com els aficionats verd-i-blancs havien omplert la Rambla i els voltants de l'estadi tot el dia.
• Larsson, de Glasgow a París. Henrik Larsson, ídol del Celtic des del 1997, va fitxar pel Barça el 2004. A la final de la Lliga de Campions del 2006 va sortir de la banqueta amb l'equip perdent 0 a 1 i va donar les dues passades de gol de la remuntada.
• Un regal d'aniversari. El 7 de novembre de 2012, l'endemà del 125è aniversari del club, el Celtic va guanyar el Barça per 2 a 1 amb gols de Victor Wanyama i Tony Watt. El Barça va tenir la pilota el 84 % del temps.

Un club nascut en una sala parroquial per donar menjar a uns quants nens ha acabat fent tremolar el Camp Nou, i un dels seus llegendaris va ajudar el Barça a guanyar la Copa d'Europa.

Walfrid volia que cap nen de l'East End anés a dormir sense haver menjat. Gairebé un segle i mig després, aquell propòsit encara viu a Parkhead. Des del 5 de novembre de 2005, una estàtua seva rep els aficionats a l'entrada del Celtic Park, i la fundació benèfica del club diu que existeix per honorar el seu llegat. Cada any, en l'aniversari de la seva mort, convida a dinar al Celtic Park més de dos-centes persones sense llar, i col·labora amb un banc d'aliments per proveir famílies del barri. També manté projectes a l'East End de Londres, on Walfrid va treballar després de Glasgow.

Des del 125è aniversari, cada novembre se celebra una missa a St Mary's per recordar el naixement del club. La sala on es va fer la reunió ja no hi és, però des del solar es veuen les grades del Celtic Park. Un club pot créixer fins a tenir seguidors arreu del món i no oblidar que va néixer d'un plat calent servit per un penic.

• Viquipèdia
• The Celtic Wiki — Celtic's Foundation
• Universitat de Warwick — Modern Records Centre, el primer Old Firm

El Celtic guanya la Copa d'Europa a Lisboa — El 1967, onze jugadors nascuts a prop del Celtic Park fan del club el primer campió d'Europa britànic. Per aquest triomf se'ls coneix com els Lleons de Lisboa.

Neix l'Hibernian d'Edimburg — El club dels irlandesos d'Edimburg, fundat el 6 d'agost de 1875, va ser el model que va inspirar Walfrid a crear el Celtic.

Es juga el primer partit internacional de futbol — El 30 de novembre de 1872, Escòcia i Anglaterra van empatar a zero a Hamilton Crescent, a Glasgow, davant de 4.000 espectadors. Va ser el primer partit entre seleccions de la història, a la mateixa ciutat on quinze anys després va néixer el Celtic.