A la fi de la dècada del 2000, Joan Bertran, un enginyer tèxtil d'Arenys de Mar especialitzat en teixits tècnics, va viure de molt a prop la malaltia i la mort de la filla d'uns amics. D'aquella experiència en va sortir una idea. Si els teixits podien fer tantes coses, potser també podien portar un medicament just on calia.

Va proposar la idea a l'Hospital Sant Joan de Déu i a l'Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), de la UPC. El 2012 van crear una empresa derivada per tirar-la endavant, Cebiotex. L'equip inicial:

• Joan Bertran, fundador i conseller delegat
• José Antonio Tornero, investigador de l'INTEXTER, que aporta la tecnologia de les nanofibres
• Lucas Krauel, cirurgià oncològic pediàtric de Sant Joan de Déu
• Jaume Mora, director científic d'oncohematologia de Sant Joan de Déu

Quan un cirurgià extirpa un tumor, poden quedar cèl·lules malignes a la zona operada, el que els metges anomenen el llit quirúrgic. La quimioteràpia o la radioteràpia no es poden començar fins setmanes després de l'operació. Durant aquest temps, les cèl·lules que hi han quedat poden tornar a créixer. En els infants hi ha un problema afegit: la radioteràpia deixa seqüeles en un cos que encara s'està formant.

L'equip ho anomenava una necessitat mèdica no coberta. Krauel hi afegia una altra queixa:

Els més petits són els grans oblidats de la indústria farmacèutica.

La solució va ser una membrana feta de nanofibres d'un polímer biocompatible i bioabsorbible, el PLGA, fabricades amb una tècnica anomenada electrofilatura. Les fibres van carregades de SN-38, la forma activa de l'irinotecan, un fàrmac de quimioteràpia que ja s'utilitza. El funcionament:

• el cirurgià extirpa el tumor
• cobreix el llit quirúrgic amb la membrana
• la membrana allibera el fàrmac a poc a poc i en dosis altes, només en aquella zona, fins a unes quatre setmanes després de l'operació
• quan ja no queda fàrmac, el cos absorbeix i elimina la membrana de manera natural

El 2016, els investigadors ja havien demostrat en animals que el sistema funcionava.

Passar d'un laboratori tèxtil a un quiròfan va ser lent i car. Cebiotex va haver d'obtenir la certificació per fabricar amb qualitat farmacèutica. Es va finançar amb inversors privats i campanyes de micromecenatge. El 2020, la pandèmia li va paralitzar una ronda internacional de quatre milions d'euros.

L'objectiu era el càncer infantil, però la norma obliga a provar els fàrmacs nous primer en adults. L'assaig es va fer a Sant Pau, un hospital de referència en sarcomes. El van dirigir l'oncòleg Antoni López Pousa i el cirurgià José Antonio González. Els pacients tenien sarcomes retroperitoneals, a la part del darrere de l'abdomen, que tornen a aparèixer després de la cirurgia en gairebé la meitat dels casos.

Els primers resultats, presentats el 2021, van mostrar que la membrana no causava efectes tòxics greus. El fàrmac arribava a la sang en quantitats molt baixes, però encara es detectava gairebé un mes després de l'operació, senyal que s'alliberava a poc a poc, tal com s'havia previst. L'assaig es va ampliar a cinc hospitals de l'Estat, es va tancar el novembre del 2025, i els resultats es van publicar l'abril del 2026 a la revista Annals of Surgical Oncology.

El juny del 2025, les autoritats van autoritzar el primer assaig en infants, a l'Hospital Sant Joan de Déu. Està pensat per a menors de 18 anys amb tumors abdominals que es poden operar: sarcomes, neuroblastomes d'alt risc, tumors de Wilms i altres tumors rars. Preveu seixanta participants. Els bons resultats obtinguts en adults, en què la membrana s'ha mostrat segura, fan preveure que el projecte també donarà fruit en els infants. Quinze anys després de la idea inicial, la membrana comença el camí cap als pacients per als quals s'havia pensat.

• De la indústria tèxtil al quiròfan. La tecnologia de la membrana va néixer en un institut de recerca tèxtil de Terrassa, no en un laboratori farmacèutic. Per poder-la implantar en persones, Cebiotex va haver d'aconseguir la mateixa certificació de fabricació que exigeixen els medicaments.
• Cent setanta-quatre inversors en sis setmanes. L'anunci de novembre del 2020 anava lligat a una nova ronda de finançament oberta a petits inversors, a partir de mil euros. En sis setmanes, 174 persones hi van aportar 750.000 euros, un 25% més del que es buscava.
• Un medicament orfe. El 2019, l'Agència Europea del Medicament va donar al CEB-01 la designació de medicament orfe per als sarcomes de teixits tous. Aquesta designació serveix per afavorir els tractaments per a malalties poc freqüents, que la indústria sol deixar de banda.
• Patentada a tres continents. La plataforma tecnològica i la membrana estan patentades als Estats Units, a la Unió Europea i a la Xina.

El CEB-01 encara no és un medicament que es pugui receptar. Però aquell estiu de 2020, a Sant Pau, va quedar demostrat que un teixit es podia convertir en un tractament. Una làmina més fina que un full de paper podia portar la quimioteràpia just on feia falta, quedar-s'hi el temps necessari i després desaparèixer.

Va començar amb una nena malalta i un enginyer que no sabia de medicina però sabia de teixits. El projecte va reunir un hospital infantil, una universitat tècnica, un hospital d'adults i centenars de petits inversors. Tot plegat amb un objectiu: que algun dia els nens operats d'un càncer no hagin de passar per la radioteràpia.

• UPC — Implantada amb èxit la primera biomembrana antitumoral al món

El descobriment de la camptotecina — El compost natural d'un arbre xinès, aïllat el 1966, del qual deriven l'irinotecan i l'SN-38 que allibera la membrana.

Les primeres remissions de leucèmia infantil amb quimioteràpia — El 1948, Sidney Farber obre el camí dels fàrmacs contra el càncer en infants, el mateix objectiu que perseguia Cebiotex.

La inauguració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau — L'hospital on es va fer el primer implant.