És 28 de juny de 1922 al llac Pepin, un eixamplament del Mississipí al costat de Lake City, Minnesota. Ralph Samuelson, un noi de divuit anys, vol fer a l'estiu el mateix que fa a la neu a l'hivern. Ja domina l'aquaplà, una planxa ampla de fusta que s'arrossega darrere una llanxa, però en vol més.

Abans d'encertar-la, ho prova tot:

1. doelles de bóta, i s'enfonsa
2. esquís de neu, i també s'enfonsa, perquè són massa estrets per aguantar-lo
3. dos taulons de pi de 2,4 metres de llarg i 23 centímetres d'ample, amb les puntes corbades després d'estovar-les a la caldera de bugada de la seva mare i de subjectar-les amb cargols de banc, i per fi té prou superfície per no enfonsar-se

Per corda de remolc fa servir uns trenta metres de cordill de finestra, i el seu germà pilota la barca. Tenir els esquís, però, no n'hi ha prou. Aquell 28 de juny aconsegueix lliscar uns metres sortint dret de damunt de l'aquaplà, primer amb un peu i després amb l'altre. Fins al 2 de juliol no troba el secret: inclinar-se enrere amb les puntes fora de l'aigua.

Samuelson es passarà quinze anys fent exhibicions sense cobrar-ne ni un dòlar. El 8 de juliol de 1925, quan la seva proesa encara és poc coneguda fora de la comarca, fa el primer salt de la història damunt d'una rampa untada amb greix. No ha patentat res, ni ho intentarà mai.

Fred Waller va néixer a Brooklyn el 1886, fill d'un dels primers fotògrafs comercials de Nova York. Va créixer entre càmeres i va acabar fent rètols fotogràfics per a les pel·lícules mudes de la Famous Players-Lasky, la futura Paramount. El 1925 n'és el cap d'efectes especials, especialista en maquetes i trucatges.

Viu a Huntington, a la riba de l'estret de Long Island, i a l'estiu hi ha un passatemps de moda: l'aquaplà, introduït el 1913. Té un inconvenient, i Waller el descriu a la memòria de la patent:

Els aquaplans, tal com es construeixen ara, són inestables i costa molt de muntar-hi. Si el genet no és hàbil, un lleuger desplaçament del pes fa que la planxa s'enfonsi més d'un costat, derrapi i el llanci a l'aigua.
— Fred Waller, memòria de la patent 1.559.390 (traducció pròpia)

A més, s'hi queixa que una sola planxa no deixa fer acrobàcies, i que el passatemps es fa monòton. La seva idea és partir la taula en dues.

Waller signa la memòria el 19 d'agost de 1925 i la presenta a l'Oficina de Patents el dia 22. El títol no diu esquís, sinó Aquaplane: ell no creu que hagi inventat res de nou, sinó que ha millorat una cosa que ja existeix. El 27 d'octubre, només seixanta-sis dies després, la patent és concedida.

El document descriu un aparell força més complicat que els esquís actuals:

• dues taules independents, una per a cada peu, unides per cordes a un balancí de remolc
• les puntes, lleugerament aixecades perquè no s'enfonsin
• coixinets de goma estriada per posar-hi els peus, sense cap fixació
• cordes amb mànecs que permeten inclinar cada taula i girar
• un petit timó triangular a la cua de cada taula, girat cap endins perquè les taules no s'obrin
• com a opció, un mecanisme per moure el timó balancejant el peu

Les setze reivindicacions protegeixen totes les combinacions possibles d'aquests elements. Waller hi escriu una frase que avui sona a profecia: amb dues taules, el genet podrà fer acrobàcies.

Per vendre l'invent, Waller funda a Huntington la Dolphin Akwa-Skee Company, que ofereix tres models. Els primers fan 2,4 metres i són de la mateixa caoba de fibra recta, assecada al forn, que es fa servir per construir iots. Cada punta va lligada amb una corda a la barca, i una segona corda arriba fins a les mans de l'esquiador.

El primer anunci comença així:

Lliscant sobre l'escuma, planant per sobre de les onades…
— Anunci dels Dolphin Akwa-Skees, 1925 (traducció pròpia)

L'anunci els presenta com l'esport aquàtic més segur i més emocionant alhora, i explica que només cal llançar-los per la borda i pujar-hi amb la barca en marxa. Es venen a les botigues Abercrombie & Fitch i Marshall Field, i també a les drassanes.

Durant dècades, la història va donar el mèrit a Waller. Encara el 1958, Dick Pope, el creador del parc aquàtic de Cypress Gardens, a Florida, el presentava al seu llibre Water Skiing com l'inventor dels esquís aquàtics.

Tot va canviar el 1963, quan un periodista va trobar els taulons de Samuelson penjats en un cobert municipal de barques de Lake City. La història va arribar a l'Associació Americana d'Esquí Aquàtic, que el 1966 el va reconèixer oficialment com el primer esquiador aquàtic documentat. El 1972 va ser el convidat d'honor del cinquantenari de l'esport. Waller ja no ho va veure: havia mort el 1954.

Waller no va deixar mai els trucs de cinema. A mitjan anys trenta, com a cap d'efectes especials de Paramount, es va adonar que les escenes filmades amb un objectiu molt angular semblaven més reals que les altres. Anys després ho va explicar així:

Vaig tenir la primera intuïció que la manera de recrear la realitat a la pantalla era eixamplar el marc visual.
— Fred Waller, «Cinerama Comes of Age» (traducció pròpia)

D'aquella idea en va sortir el Vitarama, un sistema d'onze projectors que va presentar a l'Exposició Universal de Nova York del 1939. Després de la guerra el va simplificar a tres càmeres i li va posar un nom nou: Cinerama.

El 30 de setembre de 1952 s'estrenava a Broadway This Is Cinerama, projectat amb tres màquines sobre una pantalla corba gegant. Entre les seves escenes més celebrades hi havia un espectacle d'esquí aquàtic a Cypress Gardens, a Florida. Vint-i-set anys després de la patent, els dos invents de Waller apareixien junts.

• Un esquí sense la paraula esquí. La patent es titula Aquaplane i en tot el text la paraula ski no hi surt ni una vegada. Quan va comercialitzar l'invent, Waller va triar una grafia pròpia, skees, i el producte es va dir Dolphin Akwa-Skees.
• Timons per fer bonic. A la memòria, Waller justifica la forma triangular dels timons amb un argument gens tècnic: diu que és per donar-los un aspecte elegant. És l'única concessió estètica en un document ple de cordes, balancins i angles.
• Remolcat per un hidroavió. El 27 d'agost de 1925, dos mesos abans de la patent de Waller, Samuelson es va fer arrossegar per un hidroavió Curtiss que volava just per sobre de l'aigua. Segons la premsa local de l'època, va arribar a uns 130 km/h i se'l considera el primer esquiador de velocitat.
• Pensats per a una càmera. Segons una crònica de la premsa de Long Island, Waller va imaginar els esquís com una manera de muntar càmeres de cinema darrere les llanxes. S'explica que fer-los servir va resultar massa divertit per desaprofitar-los en un rodatge.
• Un Oscar al final del camí. Pocs mesos abans de morir, el 18 de maig de 1954, Waller va rebre l'Academy Award of Merit, un Oscar tècnic. El va guanyar per haver desenvolupat els sistemes de fotografia i projecció múltiple que van culminar en el Cinerama.

El setembre de 1971, una ciutat de poc més de deu mil habitants va reunir unes quinze mil persones a la vora del seu estany. Banyoles acollia durant nou dies el Campionat del Món d'esquí nàutic, amb 104 esquiadors i, per primera vegada, països dels cinc continents. Segons la premsa gironina, va ser la primera vegada que la ciutat es mostrava al món.

• Una tradició des del 1958. El Club Natació Banyoles tenia una secció d'esquí nàutic, i des del 1958 l'estany va acollir campionats estatals i continentals, entre els quals el Campionat d'Europa del 1961.
• Begur–Banyoles, cada dia. A la ciutat no hi havia prou places per allotjar esquiadors, jutges i tècnics. Es van instal·lar a l'hotel Cap Sa Sal de Begur, i cada matí una caravana de vehicles els portava fins a l'estany.
• Tecnologia d'estrena. El Mundial del 1971 va estrenar el mesurament electrònic dels salts, amb el resultat al cap d'uns segons. Televisió Espanyola el va retransmetre en directe per Eurovisió i Mundovisió.
• Una ciutat que es transforma. El campionat va portar la millora de la carretera de Girona, l'avinguda de Mossèn Constans, l'ampliació del Club Natació i la línia telefònica automàtica.
• La fi dels motors a l'estany. Per raons ambientals, el 1981 l'Ajuntament va prohibir un mundial de resistència, i el reglament d'usos de l'estany del 1992 va posar fi definitivament a l'esquí nàutic a Banyoles.
• Esquiadors a la pantalla corba. El 10 de desembre de 1958, el Cine Nuevo del Paral·lel va estrenar a Barcelona This Is Cinerama, amb l'espectacle d'esquí aquàtic de Cypress Gardens inclòs.

Avui l'estany és dels rems i de les piragües, però a Banyoles encara hi ha qui recorda el setembre en què la ciutat va esquiar davant del món.

Fred Waller va posar per escrit una idea que Ralph Samuelson ja havia provat amb el cos. Durant anys la història va donar el mèrit al paper, i després, gràcies a un parell de taulons oblidats en un cobert de barques, va saber retornar-lo a l'aigua. Avui tots dos tenen lloc en el relat d'un esport que el 1972 va arribar als Jocs Olímpics de Munic com a exhibició, i que s'ha practicat de Minnesota a Banyoles.

[|Ralph Samuelson]

• Viquipèdia
• El Punt Avui (Biblioteques de Girona) — En català. Reportatge sobre el Mundial de Banyoles del 1971 i el seu llegat.

Ralph Samuelson inventa l'esquí aquàtic — El 1922, al llac Pepin, tres anys abans de la patent de Waller.

Estrena de This Is Cinerama — El 1952 a Nova York, l'altre gran invent de Waller, amb esquiadors aquàtics en pantalla.

Campionat del Món d'esquí nàutic a Banyoles — El 1971, el gran moment de l'esport als Països Catalans.