Aquesta és una revisió antiga del document
El missatge d'Arecibo per a l'Univers
16 de novembre de 1974
El radiotelescopi d'Arecibo, a Puerto Rico, envia el primer missatge de ràdio adreçat a possibles civilitzacions extraterrestres
Dissabte 16 de novembre de 1974, a la tarda. Entre els turons coberts de selva del nord de Puerto Rico, més de dos-cents convidats omplen una carpa al costat del radiotelescopi d'Arecibo, un plat de 305 metres encaixat en un clot natural. Celebren que l'observatori estrena una superfície d'alumini i un transmissor nou molt potent.
Frank Drake, el director, tanca els parlaments. Explica als convidats que, en aquella freqüència, la Terra està a punt de brillar deu milions de vegades més que el Sol per a qualsevol que miri cap aquí. Després, el congressista John Davis dona l'ordre a la sala de control.
Allà dins, Bernie Jackson prem el botó.
Pels altaveus comença a sonar un xiulet que salta entre dos tons: són uns i zeros convertits en so. Llavors passa una cosa que ningú no havia previst. Bona part del públic s'aixeca, surt de la carpa i es queda mirant l'antena, com si pogués veure marxar el senyal.
Dura menys de tres minuts. Quan s'apaga, els primers bits ja són a prop de l'òrbita de Mart. La destinació és el cúmul d'Hèrcules, a 25.000 anys llum.
És el primer missatge que la humanitat envia expressament a les estrelles.
Què pot dir de nosaltres un missatge de 1.679 uns i zeros, i per què justament aquest nombre? Per què l'astrònom reial britànic ho va considerar una imprudència? I qui serà aquí per escoltar la resposta, si mai arriba? La història comença amb una copa de martini.