Dijous 14 de novembre de 1889, al moll de Hoboken, davant de Nova York. És tan d'hora que la protagonista d'aquesta història s'ha hagut de llevar «a l'hora dels lleters», com escriurà ella mateixa. El vapor Augusta Victoria està a punt de salpar cap a Anglaterra.

Entre els passatgers hi ha una dona de vint-i-cinc anys amb un abric de viatge, una gorra i una sola bossa de mà. Es diu Elizabeth Cochrane, però els lectors la coneixen per la firma: Nellie Bly, la reportera del New York World. Fa només dos dies que sap que se'n va.

Aquest no és un viatge qualsevol. Disset anys enrere, Jules Verne va fer que el seu Phileas Fogg donés la volta al món en vuitanta dies. Nellie Bly es proposa fer-la de debò, i més de pressa: ha promès tornar en setanta-cinc dies.

A les nou i quaranta minuts i trenta segons, el vaixell deixa el moll i el rellotge comença a comptar. Té al davant uns 40.000 quilòmetres de vapors, trens i ports que no ha vist mai, i ningú que l'acompanyi.

Per què el seu diari va estar a punt d'enviar-hi un home en lloc d'ella? Què li va dir Jules Verne quan la va rebre a casa seva? I qui més va sortir de Nova York aquell mateix dia, en direcció contrària, sense que ella en sabés res? Per entendre-ho cal tornar un any enrere, a un despatx del New York World.

14 de novembre