El 28 d'octubre de 1831, a Woolwich, als afores de Londres, Michael Faraday es va plantar davant d'un imant enorme, fet amb centenars de barres imantades, que la Royal Society li havia deixat fer servir.

Feia anys que perseguia una idea: treure electricitat d'un imant. Altres ho havien intentat abans que ell i havien fracassat. Ell mateix havia fallat més d'una vegada, i fins feia poques setmanes només havia aconseguit un corrent que apareixia un instant i desapareixia.

Aquell dia va col·locar entre els pols de l'imant un disc de coure muntat sobre un eix de llautó. Un fil tocava l'eix i un altre la vora, i tots dos anaven a un galvanòmetre, l'aparell que detecta el corrent. El seu era casolà: unes quantes voltes de fil de coure i, al mig, dues agulles de cosir imantades, clavades en una tija d'herba seca que penjava d'un fil de seda perquè poguessin girar lliurement, com l'agulla d'una brúixola. Si pel fil hi passava corrent, les agulles es desviarien.

El disc va començar a girar. Les agulles van saltar.

En els experiments anteriors, les agulles saltaven i tornaven de seguida al seu lloc. Aquesta vegada, no. Mentre el disc girava, es mantenien desviades. El corrent no s'aturava.

Faraday acabava de construir el primer generador electromagnètic de la història. El descobriment de Faraday va demostrar que el magnetisme es podia transformar en energia elèctrica de forma ininterrompuda, establint les bases de la producció d'electricitat a gran escala i obrint la porta a l'era elèctrica que defineix la nostra civilització.

Per què altres científics havien buscat aquest corrent abans que ell i no l'havien trobat? Què hi té a veure el seu mentor, que l'havia acusat de plagi? I per què la solució va ser fer girar un disc? Tot comença amb un aprenent d'enquadernador i el seu mentor.

28 d'octubre