Aquesta és una revisió antiga del document
Inauguració dels magatzems Jorba a Barcelona
25 d'octubre de 1926
Inauguració a l'actual Portal de l'Àngel de Barcelona dels magatzems Jorba
Dilluns 25 d'octubre de 1926. A la plaça de Santa Anna, el tros de Barcelona que avui coneixem com el Portal de l'Àngel, uns magatzems nous obren les portes per primera vegada. Porten el nom d'una família de Manresa: Jorba.
Fa dies que la ciutat en parla. Tres dies abans, La Vanguardia n'ha publicat una descripció tan minuciosa que sembla un fullet d'enginyers. Formigó armat. Cap paret de càrrega a l'interior: les plantes són diàfanes i només les aguanten els pilars. Al mig, un gran pati amb un lucernari que fa baixar la llum fins a la planta baixa. Una doble escala, dos ascensors per a dotze persones cadascun i una calefacció capaç de mantenir divuit graus a dins.
Entre la gent que hi entra aquell dia hi ha un home de setanta-set anys. Es diu Pere Jorba i Gassó. Va començar a treballar als onze anys, al tèxtil i fent de barber, i fa temps que unes cataractes li han malmès la vista. Els negocis ja els porten els seus fills. Però aquell dia, ell també hi és.
Com va arribar un noi de Calaf que havia fet de barber a obrir un palau del comerç al cor de Barcelona? Per què, pocs anys després, aquells magatzems tenien una biblioteca, una font de colors i una gàbia amb mones? I què en queda, d'aquell edifici, ara que està a punt de fer cent anys? La història de Can Jorba és la d'una família del Bages que va convertir anar de compres en una festa.
Què diu la Viki
El relat
Un teler, una barberia i una botiga al carrer de Na Bastardes
Manresa, 1869. Al carrer de Na Bastardes, una parella jove obre una botiga per vendre els teixits que fabriquen ells mateixos. Ell és Pere Jorba i Gassó, té vint anys i ha nascut a Calaf. Ella és Teresa Rius i Vilaseca. Ell treballa des dels onze anys, al tèxtil i també fent de barber.
La botiga es va fent gran i va canviant d'adreça fins que, el 1893, s'instal·la en un local ample al carrer del Born. Mentrestant, Pere Jorba aixeca fàbriques i, als anys noranta, posa en marxa la colònia Jorba, a Calders, amb una central elèctrica pròpia a Viladecavalls.
El salt arriba el 1904. Pere i el seu fill gran, Joan Jorba i Rius, inauguren uns grans magatzems a la plaça de Sant Domènec de Manresa. A partir del 1910, les cataractes obliguen el patriarca a anar deixant el negoci en mans dels fills, sobretot del Joan.
Del carrer del Call a la plaça de Santa Anna
El 1911, els Jorba fan el primer pas a Barcelona. Obren una botiga a la cantonada del carrer del Call amb Sant Domènec del Call, en ple barri Gòtic, dirigida per un altre dels fills, Pere Jorba i Rius. Hi porten una novetat que ja feien a Manresa: el preu fix, en una època en què regatejar al taulell era el més normal.
La botiga ofereix molt més que roba:
- sastreria i camiseria a mida
- roba blanca i llenceria
- ornaments religiosos, hàbits i brodats
- reparació de rellotges i ulleres, gravats i restauració de metalls
L'èxit és ràpid, i el 1919 la casa fins i tot obre una sucursal a Brussel·les. Barcelona, però, demana alguna cosa més gran. Els Jorba encarreguen a l'arquitecte Arnau Calvet i Peyronill uns magatzems de nova planta a la plaça de Santa Anna, inspirats en les Galeries Lafayette de París. Una nova normativa urbanística els permet créixer en alçada, cosa poc habitual fins llavors en un edifici comercial.
El palau del comerç obre les portes
El 25 d'octubre de 1926 s'inaugura la primera fase de l'edifici, la que dona al Portal de l'Àngel. És un edifici classicista, d'aire francès, aixecat amb una estructura moderna que deixa les plantes lliures per exposar-hi el gènere. Tres dies abans, La Vanguardia ja n'havia elogiat la llum natural i artificial:
«Es imposible que sea superada en ningún edificio de esta clase.»
— La Vanguardia, 22 d'octubre de 1926
L'edifici va guanyar el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici construït aquell any, el Concurs anual d'edificis artístics. Per a Calvet, que vint anys abans havia projectat al mateix carrer uns magatzems d'estil modernista, era el reconeixement d'un canvi de registre.
El patriarca va arribar a temps de ser-hi. Pere Jorba i Gassó va morir a Manresa el 3 de febrer de 1927, poc més de tres mesos després de la inauguració, i els dependents de Can Jorba li van dedicar una placa.
Una biblioteca, una font de colors i una gàbia amb mones
El negoci va créixer de pressa. El 24 d'octubre de 1932 es va inaugurar l'edifici complet, ampliat amb dues plantes més i coronat per la cúpula de pissarra que encara avui marca la cantonada amb el carrer de Santa Anna. A la façana hi havia el lema de la casa, Labor omnia vincit, «el treball tot ho venç».
Can Jorba ja no era només un lloc per comprar, sinó un lloc per passar-hi la tarda. Les fotografies que la casa va fer el febrer de 1933 permeten recórrer-lo planta per planta:
| Planta | Què s'hi trobava el 1933 |
|---|---|
| Planta baixa | bijuteria, guanteria, rellotgeria, perfumeria, llenceria, cristalleria i porcellana |
| Primer pis | sastreria i confecció, sabateria, gèneres de punt i roba blanca |
| Segon pis | catifes, tapisseria i articles de viatge; al pati exterior, un jardí amb una gàbia de mones |
| Tercer pis | ornaments religiosos i joguines |
| Quart pis | oficines, telègrafs i telèfons, sala de lectura i biblioteca |
| Terrassa | cafeteria-restaurant i una font amb 22 jocs de llum i color |
La font de la terrassa recordava, en petit, les fonts de Montjuïc de l'Exposició de 1929. Diverses fonts parlen també d'una guarderia, una agència de viatges i programes de ràdio fets des de la terrassa: serveis pensats perquè la clientela hi tornés.
Quatre vides per a un mateix edifici
La família Jorba va mantenir els magatzems fins al 1963, quan els va vendre a l'empresa madrilenya Galerías Preciados, que buscava plantar cara a El Corte Inglés, acabat d'arribar a la plaça de Catalunya. Així va néixer Jorba Preciados. Una reforma de 1964 en va modernitzar l'interior, però s'hi van perdre les claraboies originals.
El 1995 l'edifici va passar a mans d'El Corte Inglés, que el va reobrir després d'unes obres llargues. El 31 d'agost de 2024 va abaixar la persiana per última vegada, i des de llavors l'immoble es prepara per a una nova etapa amb botigues i oficines.
Sabies que...?
- Un lavabo de barberia als magatzems. El lavabo que Pere Jorba havia fet servir a la seva barberia de Castellgalí es va conservar a la Casa Jorba de Barcelona. Una fotografia de 1927 de l'arxiu de la família ho documenta. De la navalla al palau del comerç, en un sol objecte.
- Virgili, no Horaci. El lema Labor omnia vincit prové de les Geòrgiques de Virgili, tot i que de vegades s'ha atribuït a Horaci. L'emblema que l'acompanyava, amb símbols del treball i del comerç, el va dibuixar Josep Algué, un empleat de la casa.
- Una torre de cinquanta metres feta de lletres. A l'Exposició Internacional de 1929, la casa va aixecar al recinte una torre d'uns cinquanta metres formada per les cinc lletres del seu nom. Era publicitat a l'escala de Montjuïc.
- Les primeres escales mecàniques… potser. Moltes cròniques diuen que Can Jorba va ser el primer comerç de l'Estat amb escales mecàniques. Altres fonts en donen el mèrit als veïns del Sepu, i les de l'Exposició de 1929 a Montjuïc ja es van anunciar com les primeres de l'Estat. El rècord continua en disputa.
- Castells al Portal de l'Àngel. Del 1964 al 1966, Jorba Preciados va organitzar el Gran Trofeu Jorba-Preciados, un concurs de castells a l'avinguda durant les festes de la Mercè. El 1965 el va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb un 4 de 8 com a millor castell.
- Una revista de regal, i un número tot en català. De 1909 a 1937 la casa va editar la Revista Ilustrada Jorba, mensual i gratuïta per a clients i proveïdors. S'escrivia en castellà perquè tenia clientela arreu de l'Estat, però el número 52, d'octubre de 1913, va sortir íntegrament en català.
El llegat
Avui, 25 d'octubre de 2026, fa exactament cent anys que un home que havia començat fent de barber va entrar en un palau que duia el seu nom. El nom ja no és als rètols perquè el comerç és un mercat agressiu, i l'edifici ha canviat de mans diverses vegades: ha estat Jorba, Jorba Preciados i El Corte Inglés, i ara s'acosta a una quarta vida.
Però el lema dels Jorba, «el treball tot ho venç», va presidir la casa durant molts anys. Amb ell, la família va aconseguir fer entendre a Barcelona que una botiga podia ser alhora una biblioteca, un jardí, una font de llum i un lloc on deixar els nens.
Multimèdia
Enllaços
Altres fets relacionats
Exposició Internacional de Barcelona de 1929 — Can Jorba hi va aixecar la torre de lletres, i les fonts de Montjuïc van inspirar la de la seva terrassa.
Galeries Lafayette de París — El model que va inspirar l'edifici del Portal de l'Àngel.
Magatzems El Siglo — Els grans rivals de la Rambla durant els primers anys de Can Jorba.
Cal Jorba de Manresa — Els magatzems art déco que la família va inaugurar a Manresa el 1936, obra del mateix arquitecte.