Aquesta és una revisió antiga del document
17 de maig
1902
L'arqueòleg Valerios Stais, mentre examinava unes peces recuperades d'un naufragi, descobreix un engranatge de bronze incrustat. És el Mecanisme d'Anticitera.
El descobriment del mecanisme d'Anticitera (o Antikythera) va ser un procés que va tenir lloc entre els anys 1900 i 1902:
Abril de 1900: Un grup de buscadors d'esponges va descobrir el naufragi d'un antic vaixell romà a prop de l'illa grega d'Anticitera.
1901: Durant les operacions de rescat de les restes del naufragi (estàtues de bronze i marbre, monedes, etc.), es va recuperar un bloc de bronze corroït que semblava una roca o un tros de ferralla sense valor.
17 de maig de 1902: Aquesta és la data més cèlebre. L'arqueòleg Valerios Stais, mentre examinava les peces recuperades al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, es va adonar que aquell «bloc de roca» s'havia fragmentat i deixava veure un engranatge de bronze incrustat.
És, sense cap mena de dubte, l'objecte més enigmàtic i avançat de l'antiguitat i va deixar els arqueòlegs bocabadats: no s'havia vist res d'aquella complexitat tecnològica fins 1.500 anys després, amb l'arribada dels rellotges astronòmics medievals.
Imagina't un ordinador analògic de bronze del segle II a.C. que cabia en una caixa de fusta de la mida d'una capsa de sabates.
Com funcionava?
El mecanisme s'activava mitjançant una manovella lateral. En girar-la, un complex sistema de més de 30 engranatges de bronze (amb unes dents triangulars tallades amb una precisió quirúrgica) feia moure diverses agulles en esferes dalt i baix, davant i darrere.
Aquestes eren les seves funcions principals:
Posició del Sol i la Lluna: L'esfera frontal mostrava la posició del Sol i la Lluna a través del zodíac i un calendari de 365 dies (el calendari egipci, que era el més precís de l'època).
Fases lunars: Tenia una petita bola meitat blanca i meitat negra que girava sobre si mateixa per mostrar exactament quina fase de la lluna es veia al cel.
Predicció d'eclipsis: A la part posterior, un dial basat en el Cicle de Saros (un període de 18 anys i 11 dies) permetia saber quan es produiria un eclipsi de sol o de lluna, fins i tot indicant l'hora i el color que tindria l'ombra.
Calendari de Jocs Olímpics: Increïblement, també tenia un dial petit que indicava quins jocs panhel·lènics tocaven aquell any (Olímpics, Pítics, Ístmics o Nemeus).
La «Màgia» Matemàtica: L'anomalia lunar
El que realment fa que els enginyers moderns es treguin el barret és com el mecanisme calculava el moviment de la Lluna. La Lluna no orbita la Terra a una velocitat constant (va més ràpida quan està a prop i més lenta quan està lluny).
Per replicar això, els grecs van inventar un sistema de «passador i ranura»:
Dos engranatges un sobre l'altre, però amb els centres lleugerament desplaçats.
Un passador d'un engranatge entrava en una ranura de l'altre.
Això creava una acceleració i desacceleració de l'agulla que imitava perfectament la realitat del cel.
S'especula que l'inventor podria haver estat el gran matemàtic Arquimedes o algun deixeble de l'escola de Hiparc de Nicea, ja que la precisió dels càlculs coincideix amb les teories d'aquests genis.
==== Per què va desaparèixer aquesta tecnologia? ====
És el gran misteri de la història. Després del naufragi d'Anticitera, el coneixement per fabricar engranatges tan complexos sembla que es va perdre durant segles. Si aquesta tecnologia hagués seguit evolucionant sense interrupcions, la Revolució Industrial podria haver passat fa 2.000 anys!.
El Mecanisme d'Anticitera és tan avançat (amb engranatges de bronze) que alguns el consideren el primer ordinador analògic de la història, avançant-se uns 1.500 anys a qualsevol tecnologia similar a Europa.
Avui dia
Avui en dia, els fragments originals del mecanisme d'Anticitera es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, a Grècia.
A causa de la seva extrema fragilitat i valor incalculable, la peça no viatja mai. Els 82 fragments coneguts (inclosos els tres blocs principals) s'exhibeixen dins la Col·lecció de Metalls del museu, conservats en unes vitrines especials que en controlen rigorosament la temperatura i la humitat per evitar que el bronze es continuï deteriorant.
Juntament amb els fragments originals, el museu també exposa reconstruccions físiques modernes i models digitals que permeten als visitants entendre com era l'aparell complet i com giraven els seus engranatges.
