Teatre Nacional de Catalunya

El 23 d'abril de 1983, la Comédie-Française va representar el Don Juan de Molière al Gran Teatre del Liceu. Entre els actors de la gran companyia francesa hi havia un barceloní, Josep Maria Flotats. Havia marxat a França el 1959 per formar-se a Estrasburg i havia acabat triomfant als escenaris de París.

Per aquells anys, el conseller de Cultura Max Cahner ja havia començat a parlar amb ell d'un projecte molt ambiciós: donar a Catalunya un teatre nacional, i posar-lo a les seves mans.

Flotats va tornar per quedar-s'hi. Va fundar una companyia pròpia amb el suport de la Conselleria i, a partir de 1985, la va instal·lar al Teatre Poliorama de la Rambla. Durant gairebé deu anys, aquell escenari va funcionar com l'avantsala del futur teatre nacional. El març de 1995, quan l'edifici definitiu ja s'aixecava, el govern el va nomenar director fundador.

L'edifici es va encarregar el 1988 a l'arquitecte Ricard Bofill. Les obres van començar el 8 de novembre de 1991, en un barri a prop de la plaça de les Glòries que tot just es començava a transformar.

Bofill s'hi va inspirar en un temple clàssic: vint-i-sis columnes de dotze metres, una gran coberta a dues aigües i un vestíbul de vidre concebut com una plaça pública coberta. Al costat va projectar un segon edifici per als tallers de decorats, amb una sala polivalent. El conjunt va costar uns 8.000 milions de pessetes.

A la tardor de 1996, l'edifici principal encara no estava enllestit, però el dels tallers sí. Flotats va decidir presentar-hi el teatre.

Per a l'estrena va triar Àngels a Amèrica. El mil·lenni s'acosta, la primera part de l'obra de Tony Kushner sobre Nova York als anys vuitanta. Kushner hi barreja personatges reals i inventats per parlar de la sida, del poder i de la fe. Al programa de mà, Flotats defensava que aquella història americana també era nostra, perquè parlava de la vida, de la justícia i de la traïció.

El muntatge va reunir:

• Repartiment. Divuit intèrprets, amb Josep Maria Pou en el paper de l'advocat Roy Cohn, i Sílvia Munt, Ramon Madaula, Pere Arquillué, Francesc Orella, Montserrat Carulla i Lloll Bertran, entre d'altres.
• Música en directe. Tres músics russos, Stanislav Frolov, Alexander Korotkov i Denis Malychev, amb Neil Cowley al piano.
• Versió catalana. La va fer Josep Costa.
• Flotats a totes bandes. A més de la direcció, va signar la dramatúrgia, l'escenografia i la banda sonora.

L'obra va estar en cartell fins al 30 de març de 1997. El maig d'aquell any va viatjar al Teatro Albéniz de Madrid, on es va representar en català amb subtítols en castellà. Flotats va rebre el Premi de la Crítica per aquest muntatge.

L'11 de setembre de 1997, el Teatre Nacional es va inaugurar oficialment. A la Sala Gran, una trentena d'intèrprets van representar L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, amb direcció d'Adolfo Marsillach. Aquell mateix any, Flotats hi va dirigir i protagonitzar La gavina, de Txékhov, un dels grans èxits de la casa.

La festa, però, va arribar enmig d'una tensió creixent. Flotats defensava un teatre públic amb una companyia estable i plena llibertat per programar. El conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, hi volia més control. En el discurs inaugural, Flotats es va queixar en públic de les mesures que li havien imposat.

Dotze dies després, el 23 de setembre de 1997, el govern el va destituir al·legant falta de confiança. Flotats es va mantenir al capdavant fins al final de la temporada. Anys després, ho va explicar així:

Volia que fossin ells que em traguessin, no marxar jo.

El juliol de 1998, Domènec Reixach en va prendre el relleu.

El 16 de juliol de 2013, Flotats va tornar al vestíbul del teatre que havia fundat. El president Artur Mas va presidir un acte d'homenatge que ell mateix va qualificar de reparació, i tots dos van descobrir una placa commemorativa.

Flotats va ser rebut amb un aplaudiment llarg. Va demanar un minut de silenci per les persones que havien fet possible el teatre i ja no hi eren. Després va advertir, amb ironia, que ningú no confongués la placa amb la seva làpida:

Seguiré donant guerra molt de temps.

• L'obra que algú altre ja volia fer. Segons la revista El Temps, la productora Focus tenia previst muntar Àngels a Amèrica abans que Flotats. Joan-Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom, i el crític Joan de Sagarra van considerar que un teatre públic li havia fet competència deslleial.
• «El xalet d'en Flotats». Com que havia estat ell qui havia convençut el govern que calia un teatre nacional, en alguns ambients del sector el nou edifici es coneixia amb aquest malnom. Alguns detractors de l'arquitectura de Bofill el van comparar fins i tot amb un mausoleu.
• La segona part va trigar vint-i-dos anys. Flotats tenia la intenció de muntar més endavant la segona part de l'obra, Perestroika, però no ho va arribar a fer. L'obra completa en català no es va veure fins al 2018, al Teatre Lliure, dirigida per David Selvas. Pere Arquillué, que havia actuat en el muntatge de 1996, hi feia aquesta vegada de Roy Cohn.
• Un tresor sota l'escenari. Sota el TNC hi ha un gran magatzem on es guarden peces de muntatges antics, com un dels cartells de fusta fets a mà de L'auca del senyor Esteve. No és estrany que hi capiguin: l'escenari de la Sala Gran fa 16 metres d'amplada d'obertura i 32 d'alçada.

El Teatre Nacional de Catalunya no va néixer sota la gran coberta de Bofill, sinó a la sala on s'havien de construir els decorats, amb el fang de les obres a la porta. Quinze anys després, per les seves sales havien passat 280 obres i dos milions d'espectadors. Quan en va fer vint-i-cinc, ja eren més de tres milions.

Aquella primera funció va demostrar que un país pot estrenar casa abans de tenir-la acabada. Des de llavors, no ha parat d'omplir-la.

• Viquipèdia
• TNC — Història
• TNC — Fitxa d'Àngels a Amèrica (en castellà)

Inauguració del Teatre Kursaal de Manresa — Un dels grans teatres de Catalunya fora de Barcelona, obert el 1927 i recuperat el 2007 gràcies a la mobilització dels manresans.

Inauguració oficial del Teatre Nacional de Catalunya — L'obertura de la Sala Gran amb L'auca del senyor Esteve, deu mesos després de la funció als tallers.

Fundació del Teatre Lliure — L'altre gran teatre de referència de Barcelona, que el 2018 va estrenar la versió completa d'Àngels a Amèrica en català.

Inauguració de L'Auditori de Barcelona — L'equipament veí de la plaça de les Arts, que amb el TNC forma el pol cultural de les Glòries.