Poc després de la reunió de 1961 a Green Bank, la primera trobada científica sobre la cerca de vida intel·ligent fora de la Terra, Frank Drake es va proposar un joc. Va compondre un missatge de 551 uns i zeros que, ben ordenats en una quadrícula, dibuixaven una figura humana, el sistema solar i els àtoms d'oxigen i de carboni. El va enviar als altres participants sense cap explicació: havien de descobrir-hi el dibuix.

Eren alguns dels científics més ben preparats del món per a aquell repte, i només un ho va aconseguir, l'enginyer Bernard Oliver. Per fer-li saber que l'havia desxifrat, li va contestar en el mateix llenguatge. Li va enviar una seqüència binària seva que, ordenada en una quadrícula, dibuixava una copa de martini amb una oliva a dins.

Drake en va treure una lliçó que li serviria tretze anys després: fer un missatge que s'expliqui sol és molt més difícil del que sembla.

El radiotelescopi d'Arecibo funcionava des de 1963, però el 1974 va estrenar una gran reforma. La malla de filferro del plat es va substituir per 38.000 plaques d'alumini i s'hi va instal·lar un transmissor de radar molt potent. Drake dirigia el centre que gestionava l'observatori i va organitzar una cerimònia per inaugurar-la.

La idea d'acabar la festa enviant un missatge a l'espai va ser de la seva ajudant administrativa, Jane Allen. Drake hi va posar una condició: havia de durar menys de tres minuts, perquè els convidats no s'avorrissin.

Tampoc no es va poder triar gaire el destí. El plat no es podia orientar, i el cúmul M13 passaria just per sobre de l'antena a l'hora de la cerimònia. Donald Campbell, que llavors treballava a l'observatori, en va resumir el sentit així:

Va ser un acte purament simbòlic, per demostrar que ho podíem fer.

Drake va escollir la longitud del missatge amb astúcia. 1.679 només es pot obtenir multiplicant dos nombres primers, 23 per 73. Qui ordenés els bits en una quadrícula d'aquestes mides hi veuria aparèixer una imatge.

Va demanar idees a molts col·legues, però la majoria no s'hi van voler implicar. Hi va treballar sobretot amb Richard Isaacman, estudiant de Cornell. També hi van contribuir Linda May, James C. G. Walker i Carl Sagan.

De dalt a baix, el dibuix explica:

• els nombres de l'1 al 10, en binari
• els nombres atòmics de l'hidrogen, el carboni, el nitrogen, l'oxigen i el fòsfor, els elements que formen l'ADN
• les fórmules dels nucleòtids i la doble hèlix de l'ADN
• una figura humana, amb la població de la Terra en aquell moment, uns 4.300 milions
• el sistema solar, amb la Terra desplaçada per indicar que és casa nostra, una idea d'Isaacman
• el radiotelescopi d'Arecibo i el seu diàmetre

Ningú no havia anunciat la transmissió fins al mateix dia de la cerimònia. Pocs dies després, Drake va rebre una carta indignada de Sir Martin Ryle, astrònom reial britànic. Segons Ryle, Drake havia parlat en nom de tota la Terra sense permís i, a més, potser havia revelat la nostra existència a civilitzacions hostils.

Ryle va demanar a la Unió Astronòmica Internacional que condemnés el missatge, però no ho va fer. Drake li va contestar amb calma: les distàncies eren tan grans que cap flota invasora no hi podria arribar.

El debat sobre si convé anunciar-nos a l'espai continua obert. Per a Drake, en canvi, aquella tarda tenia un altre sentit. Ho va explicar quaranta anys després, recordant el xiulet que sortia pels altaveus:

El que sentien era el que podríem sentir d'un altre món.

El missatge no es va repetir mai més. Trigarà uns 25.000 anys a arribar a M13, i quan hi arribi, la major part de les estrelles del cúmul ja s'hauran desplaçat fora del feix. Si algú hi respon, la resposta trigarà com a mínim uns altres 25.000 anys a tornar.

Vint-i-cinc anys després de la transmissió, el senyal només havia fet una mil·lèsima part del camí. L'instrument que el va enviar no ha durat tant. L'agost i el novembre de 2020 es van trencar dos dels cables que sostenien l'antena suspesa, i l'1 de desembre el telescopi es va enfonsar.

• El primer missatge va ser soviètic, però anava a Venus. El 1962, una antena de Crimea va enviar en Morse les paraules mir, «Lenin» i «URSS». El senyal va rebotar a Venus i va tornar a la Terra, de manera que el seu públic real érem nosaltres.
• La resposta d'un camp de blat. L'agost de 2001, en un camp de blat de Hampshire, al costat del radiotelescopi de Chilbolton, va aparèixer un gran dibuix fet aixafant les espigues. Reproduïa el missatge d'Arecibo gairebé punt per punt, com si fos la resposta d'una altra civilització. Hi havia alguns canvis: la figura humana tenia el cap enorme, i el telescopi era substituït pel dibuix d'un altre cercle que havia aparegut al mateix camp l'any anterior. Era una broma feta per algú de la Terra.
• Un missatge caducat. Des de 1974, la població de la Terra s'ha doblat i Plutó ha deixat de ser un planeta. El missatge, però, encara en compta nou.
• Un plató de cinema. El radiotelescopi va sortir a GoldenEye, de James Bond, i a Contact (1997), on Jodie Foster fa d'astrofísica que busca senyals extraterrestres.

Quaranta-tres anys després d'Arecibo, el 16 d'octubre de 2017, una antena prop de Tromsø, a Noruega, va enviar cap a l'estrella de Luyten un missatge nascut a Barcelona. Era el projecte Sónar Calling GJ273b, l'hereu català del gest de Drake.

• El Sónar. El festival de música i tecnologia de Barcelona va celebrar els seus 25 anys enviant a l'espai 33 peces musicals de deu segons cadascuna. N'hi havia una d'Autechre amb els primers 449 nombres primers, i una altra d'Alva Noto amb el batec del cor de la seva filla abans de néixer.
• L'IEEC. L'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya va dissenyar el missatge amb l'entitat METI International. És l'institut que acull SETI.cat i que fa més d'una dècada que dona suport a SETI@home.
• El destí. GJ 273b és un planeta potencialment habitable a 12,4 anys llum. Si hi ha algú que respongui, la resposta podria arribar en uns 25 anys, coincidint amb els 50 anys del festival. El maig de 2018 s'hi va fer una segona tanda de tres transmissions.
• Una lliçó apresa d'Arecibo. Drake havia donat per fet que els destinataris tindrien ulls i entendrien un dibuix. El missatge de 2017 es va pensar perquè el poguessin interpretar éssers sense vista: cada secció ensenya a desxifrar la següent.

Arecibo va enviar un dibuix, i Barcelona hi va afegir música.

Ningú no esperava que el cúmul d'Hèrcules respongués. Drake i Sagan sabien que cap de les persones que van sortir de la carpa aquella tarda no sentiria mai la resposta. Enviar aquell missatge era, sobretot, apostar que d'aquí a cinquanta mil anys encara hi hauria algú a la Terra per escoltar-la.

El telescopi ja no hi és, i Frank Drake va morir el 2022. Però a cinquanta anys llum d'aquí, 1.679 uns i zeros continuen viatjant amb un retrat senzill de qui som. Nosaltres ja hem dit hola. Ara només ens cal ser-hi quan algú contesti.

• Viquipèdia
• DivulCAT — Adeu al radiotelescopi d'Arecibo
• Cornell Chronicle — Universitat Cornell, gestora de l'observatori (en anglès)

El projecte Ozma — La primera escolta de senyals extraterrestres, el 1960, també dirigida per Frank Drake.

La placa de la Pioneer 10 — El 1972, dos anys abans d'Arecibo, una nau va sortir cap a l'espai amb un missatge gravat en metall.

El disc d'or de les Voyager — El 1977, Carl Sagan va tornar a dissenyar un missatge per a altres civilitzacions, aquesta vegada amb música i sons de la Terra.