Barcelona, dimarts 12 de novembre de 1996. A la plaça de les Arts, a tocar de les Glòries, s'aixeca un edifici enorme que vol semblar un temple grec. Serà el Teatre Nacional de Catalunya, però encara és a mig fer. Al seu costat hi ha una nau més modesta, pensada per construir-hi decorats. Aquesta nit, s'hi estrena una obra.
L'ha dirigida Josep Maria Flotats, el fundador del teatre. Els assajos no han estat fàcils. Ell mateix escriu al programa de mà que han treballat «enmig de grues, camions i fang».
L'obra és Àngels a Amèrica, de l'estatunidenc Tony Kushner. Passa a Nova York el 1985, en plena epidèmia de sida i en l'Amèrica de Ronald Reagan.
Damunt l'escenari hi ha divuit actors. Josep Maria Pou fa de Roy Cohn, un advocat que va existir de veritat. L'acompanya un repartiment ple de primeres figures de l'escena catalana.
Feia més de deu anys que el projecte esperava aquest moment. El Teatre Nacional no s'estrena sota la gran coberta de l'edifici principal, sinó a la sala dels tallers, l'única part de la casa que ja està enllestida.
Per què el teatre nacional del país es va estrenar amb una obra nord-americana, i en una sala de tallers? Com va arribar un actor de la Comédie-Française a dirigir-lo? I què li va passar, menys d'un any després, a l'home que l'havia somiat? La història d'aquesta primera funció comença a París, en un altre teatre nacional.