París, 8 de novembre de 1793. El que avui coneixem com el Louvre obre les seves portes al poble. Ja no és el palau dels reis: des d'avui és el museu de la República.
Els visitants entren a la Grande Galerie, el llarguíssim passadís que ressegueix el Sena. A les parets hi pengen més de cinc-cents quadres que durant generacions només havien pogut veure els reis i la seva cort. Ara són de la nació, i l'entrada és gratuïta.
Els quadres estan barrejats sense cap ordre, perquè els joves artistes aprenguin comparant mestres i estils. Uns dies la galeria és per a ells, que hi planten el cavallet per copiar. Uns altres, és per a tothom. La gent de París passeja davant d'obres que fins feia poc eren el luxe privat d'un rei.
Aquell dia començava una història de més de dos-cents anys. Un emperador que hi va voler reunir tot l'art d'Europa. Un incendi que va estar a punt d'engolir-lo. Quaranta camions que el van buidar abans d'una guerra. Una piràmide de vidre que va escandalitzar París. I dos robatoris que van fer la volta al món. Com una galeria de quadres va arribar a ser el museu més visitat del planeta?