Diumenge 6 de novembre de 1887. Al Calton, un barri obrer de l'East End de Glasgow ple d'immigrants irlandesos, un grup d'homes de la parròquia es reuneix a la sala de l'església de St Mary's. Era un diumenge, i la reunió aplegava gent del barri per parlar de crear un nou club de futbol a l'East End. L'ànima de la trobada és el germà Walfrid, un religiós marista nascut a Irlanda que dirigeix l'escola del Sacred Heart, al barri veí de Bridgeton.
Walfrid fa anys que lluita contra la gana dels seus alumnes. Ha muntat menjadors on els nens poden menjar un plat calent per un penic, o de franc si no el tenen. Però els diners de les col·lectes no arriben per a tothom.
La idea que posa damunt la taula és un club de futbol. A Edimburg, els irlandesos de l'Hibernian han demostrat que un equip pot omplir camps i recaptar diners. Aquell febrer havien guanyat la Copa d'Escòcia i ho havien celebrat en aquesta mateixa sala.
També proposa el nom: Celtic. Volia reflectir les arrels irlandeses i escoceses alhora, i es pronunciava, i encara es pronuncia, «Seltik».
Dos mesos després, una circular repartida per les parròquies ho deixa per escrit: el club existeix per mantenir els menjadors dels nens necessitats.
Com havia arribat a Glasgow aquell noi de Sligo que havia crescut enmig de la Gran Fam? Per què un equip de futbol per donar menjar a uns nens? Què va passar amb la caritat quan el club es va fer gran? I per què el seu estadi es diu el Paradís? La història del Celtic comença amb un plat calent servit per un penic.