Joan Sala i Ferrer va néixer el 1594 al mas la Sala de Viladrau, al Montseny, en una família de pagesos benestants. Era el cinquè de nou germans, i va perdre la mare quan tenia quatre anys.

El 1618 es va casar amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós, a Sant Hilari Sacalm. Com era costum, va prendre el nom de la casa, i aquest nom va passar després als seus fills.

Eren anys de crisi, i el país estava partit entre els nyerros i els cadells. Eren bàndols territorials enfrontats des de feia segles. Els seus noms venien de dos llinatges nobles rivals: els Banyuls, senyors de Nyer, i els Cadell, senyors d'Arsèguel. Cada bàndol lligava amb fidelitats senyors, pagesos i viles, i també bandolers que lluitaven al seu servei.

Els Sala eren nyerros, i a casa seva el bandolerisme no era cap cosa estranya. El seu germà Antoni i els germanastres Segimon, Pere i Joan, dit «lo Tendre», també eren bandolers. Joan va començar fent petits robatoris amb ells, sense deixar la feina del camp.

El 1622 un veí, Miquel Barfull, el va denunciar. Diverses fonts afirmen que Serrallonga el va matar. En tot cas, aquell any ja no va haver-hi tornada enrere: ell mateix va declarar al procés que havia començat la vida de lladre aquell any, amb vint-i-vuit anys.

A finals de 1627 va caure la banda dels germans Margarit, i Serrallonga en va recollir les restes. En pocs anys es va convertir en el bandoler més famós del país. Els virreis, que eren els representants del rei a Catalunya, el van perseguir l'un rere l'altre, sense èxit. Ell coneixia les Guilleries com el palmell de la mà, i quan l'acorralaven passava els Pirineus.

La seva força era una xarxa de protectors que l'avisaven, l'alimentaven i l'amagaven: rectors, pagesos, algun senyor i cases com la de la vídua Agustina i els seus fills, a la vall de Castanyet.

Pot semblar contradictori que un home que vivia de robar trobés refugi a tants masos. Les raons eren diverses. Per a molts era un dels seus, del mateix bàndol nyerro. Uns altres hi tenien tractes i en treien profit: segons mossèn Ramon Corbella, la vídua Agustina li amagava els objectes robats. I en un país ofegat per la crisi i enfrontat amb el govern de Felip IV, un home que es burlava dels soldats del rei despertava simpaties.

El 1631, però, una traïció va fer caure bona part de la quadrilla. Des de llavors Serrallonga anava gairebé sol, amb la Joana Massissa, i vivia de petits robatoris.

El procés contra Serrallonga el va qualificar de lladre de pas, el que avui en diríem saltejador de camins. Les seves pàgines, però, no expliquen ni com ni on el van detenir.

El que en sabem ho va deixar escrit el seu fill Antoni, que va ser rector de Querós durant cinquanta anys. Ho va anotar al seu Llibre de Notes, que mossèn Ramon Corbella va trobar i va donar a conèixer el 1902. L'original s'ha perdut.

Segons m'a dit Llorenç Tallades, lo quondam mon pare Joan Sala, àlias Serrallonga, pagès de assí de Querós, a la vigília de Tots Sants del any 1633, en Santa Coloma de Farnés fonch pres a trahisió per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés.

Per què el van trair? Corbella suggereia que els delators devien haver estat denunciats com a encobridors, i que van lliurar el seu amic a canvi del perdó dels delictes que havien comès amb ell.

El lloc exacte encara es discuteix. Hi ha dos masos anomenats ca l'Agustí a prop de Santa Coloma, el de Castanyet i el de Riudarenes, i l'estudi més recent es decanta pel primer.

Un altre document ens dona un detall més. El virrei va ordenar pagar 9 lliures i 18 sous a Antoni Boscà, cirurgià de Santa Coloma, per haver-lo curat durant set dies, a la vila i durant el camí cap a Barcelona. Hi va ingressar el 7 de novembre a la presó del Palau Reial. Allà va ser jutjat, i el van obligar a signar les seves declaracions sota tortura. El 8 de gener de 1634 el van executar públicament, amb la crueltat que la justícia de l'època reservava als bandolers per escarmentar el poble.

Aquí cal aturar-se i separar dues coses. Joan Sala va ser un home del seu temps, amb clars i foscos: un pagès empès per la crisi, valent i estimat per molta gent, i alhora un lladre que robava, segrestava i cometia fetxories. La llegenda en va agafar només la part lluminosa, la va engrandir i la va convertir en mite.

Així, el pagès de Viladrau es va convertir en un cavaller, i el lladre de camí ral en un justicier que robava als poderosos. La Joana Massissa era la vídua d'un moliner de Castelló d'Empúries, i al procés va declarar que ell l'havia segrestada. La llegenda en va fer la noble Joana de Torrelles, el gran amor del bandoler.

El primer que va intentar destriar-ho va ser Joan Cortada, que el 1868 va publicar un extracte del procés judicial. Des de llavors conviuen dos Serrallongues, i els historiadors Joan Reglà i Joan Fuster en van fer el títol d'un llibre del 1961: vida i mite. És la doble visió que acompanya el personatge fins avui.

Aquesta pàgina explica, sobretot, el mite. Però no oblida que darrere hi ha un home de carn i ossos, i que aquest home també va fer mal.

La llegenda va començar a créixer gairebé abans que el cos fos fred. La captura es va anunciar el 1633 en plecs impresos en castellà, i el 1634 va sortir un plec en català, el darrer d'aquest gènere que es coneix. Tots ells en parlaven malament.

El poble, en canvi, el recordava d'una altra manera, i aviat el va començar a cantar i a ballar. A partir d'aquí, Serrallonga ho va tocar tot:

• Els balls parlats. Comparses populars representaven el Ball d'en Serrallonga a les festes majors del Camp de Tarragona, del Penedès, del Vallès o de l'Empordà. Avui encara se'n fan, per exemple, a Vilafranca del Penedès i a Tarragona.
• Víctor Balaguer. El 1858 en va fer el drama Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerías, i l'any següent una novel·la que va tenir cinc edicions fins al 1871. El seu Serrallonga és un bandoler liberal i romàntic.
• Joan Maragall. Al recull Visions & Cants (1900), el bandoler és un dels cinc herois del passat català, al poema La fi d'en Serrallonga. Abans de morir, s'hi confessa dels seus pecats.
• Els Joglars. El 8 de desembre de 1974 van estrenar Àlias Serrallonga, una mirada irònica sobre Catalunya a través del mite.
• TV3. El 2008 va emetre una minisèrie de dos capítols dirigida per Esteve Rovira, amb Isak Férriz en el paper del bandoler.
• Festes i camins. Sant Hilari Sacalm celebra la festa Torna en Serrallonga, Viladrau organitza l'Estiu Bandoler, i el GR 178 del Centre Excursionista Farners segueix les seves petjades.

Quatre segles després, el bandoler que van lliurar a la vigília de Tots Sants continua tornant cada any.

• El procés, a casa del seu gran mitificador. L'original del procés contra Serrallonga es guarda a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. L'home que el va convertir en heroi romàntic va acabar custodiant els papers que el mostren com a lladre.
• Les tres unces del rector. Una llegenda de Tavèrnoles explica que una família molt pobra de la Garriga va haver de vendre la seva burra per pagar al capellà el funeral de l'avi. Serrallonga, agraït perquè l'havien ajudat més d'una vegada, va anar a trobar el capellà i li va prendre les tres unces d'or. Les va tornar a la família, que així va poder recuperar la burra.
• La comèdia que no van poder fer callar. La comèdia El catalán Serrallonga y bandos de Barcelona, escrita per tres dramaturgs de la cort pocs mesos després de l'execució, va tenir tant d'èxit que les autoritats la van voler fer callar. El 1800 una reial ordre la va prohibir als teatres de tot el regne, però tres mesos després ja tornava a fer-se a Barcelona.
• El tresor que tothom busca. Es diu que va amagar el botí en coves de les Guilleries, com les de la vall de Budeny, prop del mas Serrallonga, que encara porten el seu nom. Ningú no l'ha trobat mai. Però a Sant Hilari Sacalm, durant la festa Torna en Serrallonga, se'n continua fent la cerca, amb un recorregut ple de llegendes.

Joan Sala va viure quaranta anys, i la justícia del seu temps el va tancar com a lladre de pas. Però el poble que l'havia amagat, alimentat i avisat no es va quedar amb el procés. Es va quedar amb la valentia, amb la burla als virreis i amb el bosc que el protegia. Amb això en va fer cançons, balls i comèdies, i més tard novel·les, poemes, teatre i televisió.

El mite no és la història, i convé no confondre'ls. Però també és un mirall del que un poble necessitava creure en temps difícils. Avui, quan algú s'endinsa per les Guilleries buscant les seves coves, no hi persegueix un delinqüent, sinó una idea de llibertat. Els homes de Santa Coloma van poder lliurar Joan Sala. Serrallonga no l'ha atrapat mai ningú.

• Viquipèdia
• Enciclopèdia.cat — Joan de Serrallonga
• Serrallonga, mite i realitat del bandoler Joan Sala

Visions & Cants de Joan Maragall — El recull on Serrallonga és un dels cinc herois llegendaris de Catalunya.

Àlias Serrallonga d'Els Joglars — El muntatge que va revisar el mite amb ironia el 1974.

Perot Rocaguinarda — L'altre gran bandoler nyerro convertit en literatura, aquesta vegada per Cervantes al Quixot.