Estiu de 1959. René Goscinny i Albert Uderzo tenen pressa. El publicista François Clauteaux prepara una revista per a joves, Pilote, finançada per Radio Luxembourg, i els ha encarregat la part de còmic. Clauteaux vol una revista feta només de cultura francesa: li sap greu veure els seus fills llegint còmics americans.

Els dos amics ho tenen clar. Adaptaran el Roman de Renart, les històries medievals de la guineu més murri de la literatura francesa. Però dos mesos abans del primer número, un amic dibuixant, Raymond Poïvet, els dona la mala notícia: un altre autor ja hi està treballant. Uderzo ho va recordar sempre com una catàstrofe.

Es tanquen al pis d'Uderzo a Bobigny, als afores de París, per començar de zero. Volen que la història de França continuï sent el decorat, i algú proposa els gals. Uderzo ho va explicar així:

En un quart d'hora, ho teníem tot imaginat.

Què hi podia haver de més francès que els gals? Goscinny, a més, va observar que la França del moment els tenia curiosament oblidats. La discussió de debò va ser sobre l'heroi.

Uderzo havia dibuixat fins aleshores herois cepats i musculosos, i és el que tenia al cap. Goscinny volia exactament el contrari: un heroi petit, esprimatxat i astut, menys guapo que els seus lectors. Va guanyar Goscinny, però Uderzo no es va quedar sense el seu gegant. En aquell quart d'hora van quedar fixats els fonaments de la sèrie:

• L'època. L'any 50 aC, una Gàl·lia ocupada pels romans, amb un druida i un bard al poblat.
• L'heroi. Petit, de nas gros i molt enginyós, just al revés dels guerrers que dibuixava Uderzo.
• El company. Obèlix, un grandàs fort i rodanxó que reparteix menhirs, l'heroi corpulent que Uderzo no volia perdre.
• Els noms. Tots acabats en -ix, com Vercingetòrix. Astèrix juga amb l'asterisc, però segons Uderzo la raó de debò era una altra: Goscinny volia una A al davant perquè l'heroi sortís dels primers a les enciclopèdies de còmic. Obèlix ve de l'obel, el signe tipogràfic en forma de creu.

Uderzo en deia una «coqueteria» de Goscinny, però va funcionar: Astèrix i Obèlix encapçalen la llista des de fa més de seixanta anys.

La revista va ser un èxit des del primer dia. Durant mesos, els lectors van seguir Astèrix el gal per entregues, unes quantes vinyetes cada setmana. Quan la primera història es va acabar, Pilote no va deixar descansar els gals: l'11 d'agost de 1960 hi començava la segona, La falç d'or.

L'àlbum, en canvi, va trigar a enlairar-se. Quan el 1961 la primera aventura es va recollir en un llibre, se'n van imprimir només 6.000 exemplars. Pilote, a més, passava apuros, i el març de 1963 la va comprar l'editor Georges Dargaud.

El gir va arribar a mitjan anys seixanta. L'estiu de 1965, diaris que fins aleshores no s'havien fixat mai en un còmic van començar a parlar d'aquells gals. Dos anys després, Astèrix i els normands ja superava el milió d'exemplars venuts.

El 5 de novembre de 1977, René Goscinny va morir d'un atac de cor als 51 anys, durant una revisió mèdica. Deixava a mig fer Astèrix a Bèlgica, i amb ell desapareixia l'home que havia convertit el guió de còmic en un ofici amb nom propi. Ell mateix ho havia dit:

Aquest ofici de guionista de còmics, puc dir que l'he inventat jo.

Semblava el final del poblat. Però Uderzo va acabar l'aventura belga i, demanat pels lectors, va decidir continuar sol: escrivint i dibuixant, i amb una editorial pròpia, Éditions Albert René. Es va jubilar el 2011 i, dos anys després, va passar el llapis i el guió a Didier Conrad i Jean-Yves Ferri. Uderzo va morir el 24 de març de 2020, als 92 anys, amb el seu heroi encara en marxa.

• Dotze dits i daltònic. Uderzo va néixer amb sis dits a cada mà; els de més els hi van treure de petit. Anys més tard, provant de pintar, va descobrir que era daltònic. Això no li va impedir de dibuixar una de les sèries més acolorides del còmic europeu.
• Un satèl·lit amb casc alat. El 1965, el primer satèl·lit artificial francès es va batejar amb el nom d'Astèrix. Amb aquell llançament, França es va convertir en el tercer país que posava un satèl·lit en òrbita amb mitjans propis.
• Un gos batejat per concurs. A La volta a la Gàl·lia, un gosset sense nom surt d'una xarcuteria de Lutècia i segueix Astèrix i Obèlix durant tota l'aventura. Pilote va convocar un concurs per batejar-lo, amb un àlbum dedicat com a premi, i van arribar propostes com Patracourcix, Toutousanprix o Minimix. El 12 de desembre de 1963, la revista va anunciar el nom guanyador: Idèfix.
• Siggi i Babarras. La primera traducció alemanya d'Astèrix i els gots va convertir els herois en dos germànics del Rin, Siggi i Babarras, i els romans i els gots en una al·legoria de la Guerra Freda. Goscinny i Uderzo s'hi van oposar per la via judicial i van buscar un altre editor que respectés l'obra.
• Sopadall, Huevos y Bacon. A Astèrix a Hispània, el cabdill hispà es diu en català Sopadall i Crostó. Els traductors anglesos el van rebatejar Huevos y Bacon, els alemanys Costa y Bravo i els neerlandesos Paella y Peseta.
• Un dolent anomenat Coronavirus. El 2017, tres anys abans de la pandèmia, el dolent d'Astèrix i la Transitàlica era un auriga emmascarat que es deia Coronavirus. El 2020 les seves vinyetes van córrer per tots els mòbils.

Barcelona, 1968. L'Editorial Bruguera, la gran fàbrica de tebeos de l'Estat, comença a publicar Astèrix en castellà. Ho fa d'una manera curiosa: el primer àlbum que surt no és el primer de la sèrie, sinó Astèrix gladiador, el quart. Un any després, l'heroi gal també parla català.

• El traductor del Capitán Trueno. El 1969, Bruguera va treure la primera col·lecció d'àlbums d'Astèrix en català, amb traducció de Víctor Mora, el guionista barceloní que havia creat El Capitán Trueno. Es va tirar amb menys exemplars que la castellana, va publicar vuit títols i es va aturar el setembre del 1970.
• Una segona oportunitat. A finals dels anys setanta, Ediciones Junior, del grup Grijalbo, va recuperar la sèrie en català amb traduccions de Berta Sarsanedas i Alfred Sala.
• Una havanera a Alèsia. El 2020 va sortir en català El menhir d'or, una aventura de Goscinny i Uderzo que paròdia els concursos musicals. Per resoldre els jocs de paraules, el bard hi canta El meu avi va anar a Alèsia, una versió gal·la de la havanera més popular del país.

Avui, cada nou àlbum d'Astèrix arriba a les llibreries catalanes el mateix dia que a les franceses.

Goscinny i Uderzo buscaven un heroi francès per plantar cara als que arribaven d'Amèrica, i el van trobar en el lloc més inesperat: un poblat minúscul a la punta de la Gàl·lia. Potser per això Astèrix ha viatjat tan lluny. Qualsevol lector hi reconeix el seu propi poblat: el petit que no es deixa empassar pel gran, la colla que es baralla per un peix i que, al final, sempre s'asseu a la mateixa taula del banquet.

La guineu que va arribar tard els va fer un favor. Sense aquell contratemps, potser mai no hauria existit un heroi menys guapo que nosaltres que, amb un glop de poció i molt d'enginy, encara resisteix. Tot va cabre en un quart d'hora.

• Viquipèdia
• Nació Digital — Les 10 curiositats sobre Astèrix que potser desconeixies
• Tebeosfera — Astèrix (1969, Bruguera), edició catalana
• Lloc web oficial d'Astèrix: https://www.asterix.com (Pàgina oficial de la franquícia amb detalls de la història de la creació dels personatges per Goscinny i Uderzo).

Tintín — L'heroi belga d'Hergé dominava la BD francòfona que Pilote volia renovar amb herois francesos.

El primer satèl·lit francès — El 1965 es va batejar amb el nom d'Astèrix, sis anys després del naixement del personatge.

El Capitán Trueno — L'heroi creat per Víctor Mora, el traductor dels primers Astèrix en català.