Eines de l'usuari

Eines del lloc


tema:europa:museu_louvre

Diferències

Ací es mostren les diferències entre la revisió seleccionada i la versió actual de la pàgina.

Enllaç a la visualització de la comparació

Ambdós costats versió prèviaRevisió prèvia
Següent revisió
Revisió prèvia
tema:europa:museu_louvre [2026/10/27 13:07] – [Museu del Louvre] giltema:europa:museu_louvre [2026/10/27 13:10] (actual) – [I a Catalunya, què va passar?] gil
Línia 65: Línia 65:
 Entre els milers de pintures del Louvre n'hi ha dues de **Jaume Huguet**, el gran pintor gòtic nascut a Valls i establert a Barcelona. Cadascuna hi va arribar per un camí diferent. Entre els milers de pintures del Louvre n'hi ha dues de **Jaume Huguet**, el gran pintor gòtic nascut a Valls i establert a Barcelona. Cadascuna hi va arribar per un camí diferent.
  
-  * **Una taula amb un nom equivocat.** El 1837, un viatger francès enamorat de l'art antic de la península, el baró Taylor, va comprar a Espanya una taula gòtica que representa el cos de Crist mort, envoltat de la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones. Ningú no sabia qui l'havia pintada. La taula va passar a la col·lecció del rei Lluís Felip i després al Louvre, on va penjar durant anys a la sala dels primitius francesos, els pintors anteriors al Renaixement, amb un rètol que deia «Segle XV. Escola francesa». \\ \\ El 1925, **Joaquim Folch i Torres**, director general dels Museus d'Art de Barcelona, la va anar a examinar i hi va reconèixer cares conegudes. Cada taller medieval feia servir els mateixos models una vegada i una altra, gairebé com una companyia de teatre que repartia papers diferents als mateixos actors. A la taula de París, Folch i Torres va retrobar personatges que ja havia vist en retaules d'Huguet a Catalunya. La Mare de Déu que plora sobre el cos de Crist, per exemple, és la mateixa que apareix en una taula d'Huguet de la catedral de Barcelona. El maig de 1936 va publicar l'atribució, i des de llavors la taula es considera obra de Jaume Huguet.+  * **Una taula amb un nom equivocat.** El 1837, un viatger francès enamorat de l'art antic de la península, el baró Taylor, va comprar a Espanya una taula gòtica que representa el cos de Crist mort, envoltat de la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones. Ningú no sabia qui l'havia pintada. La taula va passar a la col·lecció del rei Lluís Felip i després al Louvre, on va penjar durant anys a la sala dels primitius francesos, els pintors anteriors al Renaixement, amb un rètol que deia «Segle XV. Escola francesa». \\ El 1925, **Joaquim Folch i Torres**, director general dels Museus d'Art de Barcelona, la va anar a examinar i hi va reconèixer cares conegudes. Cada taller medieval feia servir els mateixos models una vegada i una altra, gairebé com una companyia de teatre que repartia papers diferents als mateixos actors. A la taula de París, Folch i Torres va retrobar personatges que ja havia vist en retaules d'Huguet a Catalunya. La Mare de Déu que plora sobre el cos de Crist, per exemple, és la mateixa que apareix en una taula d'Huguet de la catedral de Barcelona. El maig de 1936 va publicar l'atribució, i des de llavors la taula es considera obra de Jaume Huguet.
   * **Un altar amb sabates.** Cap al 1455, la confraria dels sabaters de Barcelona va encarregar a Huguet el frontal per a l'altar de la seva capella de Sant Marc, a la catedral. El frontal és el plafó pintat que tapa la part davantera de l'altar. Huguet hi va pintar la flagel·lació de Crist, i als costats s'hi van esculpir unes sabates, el símbol de l'ofici.   * **Un altar amb sabates.** Cap al 1455, la confraria dels sabaters de Barcelona va encarregar a Huguet el frontal per a l'altar de la seva capella de Sant Marc, a la catedral. El frontal és el plafó pintat que tapa la part davantera de l'altar. Huguet hi va pintar la flagel·lació de Crist, i als costats s'hi van esculpir unes sabates, el símbol de l'ofici.
     * El frontal va ser a la capella de la catedral almenys fins al 1865.     * El frontal va ser a la capella de la catedral almenys fins al 1865.
Línia 72: Línia 72:
     * El 1967, quan una hereva del col·leccionista el va voler treure de França, el Louvre el va comprar, amb l'ajut de l'associació d'Amics del Louvre.     * El 1967, quan una hereva del col·leccionista el va voler treure de França, el Louvre el va comprar, amb l'ajut de l'associació d'Amics del Louvre.
  
-Així, tenim al Louvre dues bones peces del patrimoni català, i ens queda una reflexió: potser ens hem de mirar el melic i dir-nos: com és que ningú no ha defensat que el nostre patrimoni es quedi a casa?+Així, tenim al Louvre dues bones peces del patrimoni català, i ens queda una reflexió; potser ens hem de mirar el melic i dir-nos: com és que ningú no ha defensat que el nostre patrimoni es quedi a casa?
  
 ===== Lladres al Louvre ===== ===== Lladres al Louvre =====
tema/europa/museu_louvre.1793102872.txt.gz · Darrera modificació: per gil