| Ambdós costats versió prèviaRevisió prèviaSegüent revisió | Revisió prèvia |
| tema:america:patent_patins_aquatics [2026/10/06 22:35] – [Multimèdia] gil | tema:america:patent_patins_aquatics [2026/10/08 12:52] (actual) – [Multimèdia] gil |
|---|
| ===== El relat ===== | ===== El relat ===== |
| |
| ==== Tres estius abans, al llac Pepin ==== | ==== Tothom es pensava que estava boig ==== |
| |
| És 28 de juny de 1922 al llac Pepin, un eixamplament del Mississipí al costat de Lake City, Minnesota. Ralph Samuelson, un noi de divuit anys, vol fer a l'estiu el mateix que fa a la neu a l'hivern. Ja domina l'**aquaplà**, una planxa ampla de fusta que s'arrossega darrere una llanxa, però en vol més. | És la primavera de 1922 al llac Pepin, un eixamplament del Mississipí al costat de Lake City, Minnesota, un poble de 2.500 habitants. Ralph Samuelson, un noi de divuit anys, es passa els estius a l'aigua i els hiverns baixant amb esquís pels turons de la riba. Ja domina l'**aquaplà**, una planxa ampla de fusta que el seu germà gran, Ben, arrossega amb la llanxa. Un dia es pregunta per què no pot fer a l'aigua el mateix que fa a la neu. |
| |
| Abans d'encertar-la, ho prova tot: | Des de la riba, una colla d'escolars segueix cada intent. Abans d'encertar-la, ho prova tot: |
| |
| - doelles de bóta, i s'enfonsa | - esquís de neu, i s'enfonsa |
| - esquís de neu, i també s'enfonsa, perquè són massa estrets per aguantar-lo | - doelles de bóta, i també s'enfonsa |
| - dos taulons de pi de 2,4 metres de llarg i 23 centímetres d'ample, amb les puntes corbades després d'estovar-les a la caldera de bugada de la seva mare i de subjectar-les amb cargols de banc, i per fi té prou superfície per no enfonsar-se | - dos taulons de pi de 2,4 metres de llarg i 23 centímetres d'ample, amb les puntes corbades després d'estovar-les a la caldera de bugada de la seva mare i de subjectar-les amb cargols de banc, i per fi té prou superfície per aguantar-se a sobre, perquè la barca del seu germà no arriba als 32 km/h |
| |
| Per corda de remolc fa servir uns trenta metres de cordill de finestra, i el seu germà pilota la barca. Tenir els esquís, però, no n'hi ha prou. Aquell 28 de juny aconsegueix lliscar uns metres sortint dret de damunt de l'aquaplà, primer amb un peu i després amb l'altre. Fins al 2 de juliol no troba el secret: inclinar-se enrere amb les puntes fora de l'aigua. | Anys després, ell mateix recordava aquells dies així: |
| |
| Samuelson es passarà quinze anys fent exhibicions sense cobrar-ne ni un dòlar. El 8 de juliol de 1925, quan la seva proesa encara és poc coneguda fora de la comarca, fa el primer salt de la història damunt d'una rampa untada amb greix. No ha patentat res, ni ho intentarà mai. | > Tothom, és clar, es pensava que estava boig. \\ — //Ralph Samuelson, a Gregor Ziemer (traducció pròpia)// |
| |
| ==== L'home dels trucs de Paramount ==== | El 28 de juny prova de sortir dret de damunt de l'aquaplà i baixar a l'aigua primer un peu i després l'altre. Llisca uns metres i cau. Després intenta arrencar des de l'aigua fonda, i durant tres dies s'enfonsa cada vegada que crida al seu germà que acceleri. |
| |
| Fred Waller va néixer a Brooklyn el 1886, fill d'un dels primers fotògrafs comercials de Nova York. Va créixer entre càmeres i va acabar fent rètols fotogràfics per a les pel·lícules mudes de la Famous Players-Lasky, la futura Paramount. El 1925 n'és el **cap d'efectes especials**, especialista en maquetes i trucatges. | El 2 de juliol, el dia abans de fer dinou anys, se li acut de mantenir les puntes fora de l'aigua i inclinar-se enrere. Aquella tarda passa d'estar assegut dins del llac a lliscar-hi per sobre. Lake City encara en recorda l'hora exacta: les quatre i onze minuts. |
| |
| Viu a Huntington, a la riba de l'estret de Long Island, i a l'estiu hi ha un passatemps de moda: l'aquaplà, introduït el 1913. Té un inconvenient, i Waller el descriu a la memòria de la patent: | ==== Un espectacle per al poble ==== |
| |
| > Els aquaplans, tal com es construeixen ara, són inestables i costa molt de muntar-hi. Si el genet no és hàbil, un lleuger desplaçament del pes fa que la planxa s'enfonsi més d'un costat, derrapi i el llanci a l'aigua. \\ — //Fred Waller, memòria de la patent 1.559.390 (traducció pròpia)// | Els nois que esperaven veure'l trencar-se el coll l'envolten quan torna a la riba. Samuelson aprèn trucs nous cada setmana, i algunes tardes el públic passa del miler de persones. Els diaris de la comarca comencen a publicar-ne fotografies. |
| |
| A més, s'hi queixa que una sola planxa no deixa fer acrobàcies, i que el passatemps es fa monòton. La seva idea és partir la taula en dues. | Ralph no en treu ni un dòlar. L'Ajuntament es fa càrrec de la benzina de la llanxa, i quan comença a cobrar entrada a les exhibicions del cap de setmana, dona tota la recaptació al poble. El 1923 s'aixeca una petita glorieta a la vora del llac, i sovint una banda de música acompanya les seves sortides. |
| |
| ==== Seixanta-sis dies i setze reivindicacions ==== | El juliol de 1925 inventa el salt d'esquí: s'enfila a tota velocitat per una plataforma de salts mig submergida i untada amb llard. Aquella tardor acompanya el seu pare a Palm Beach, a Florida, on la família ha comprat un terreny, i l'any següent hi torna amb els esquís. Hi troba feina en un lloguer de barques i fa exhibicions als entreactes de les curses de llanxes. |
| |
| Waller signa la memòria el 19 d'agost de 1925 i la presenta a l'Oficina de Patents el dia 22. El títol no diu esquís, sinó //Aquaplane//: ell no creu que hagi inventat res de nou, sinó que ha millorat una cosa que ja existeix. El 27 d'octubre, només seixanta-sis dies després, la patent és concedida. | El març de 1927, menys de cinc anys després d'haver començat, un accident a les obres del mateix lloguer de barques li trenca l'esquena. Torna a Lake City enfonsat i deixa els esquís a les bigues del cobert de barques de la família. No els ha patentat mai, ni s'ha considerat mai l'inventor de res. |
| |
| El document descriu un aparell força més complicat que els esquís actuals: | ==== Mentrestant, a l'estret de Long Island ==== |
| |
| * **dues taules independents**, una per a cada peu, unides per cordes a un balancí de remolc | A més de 1.500 quilòmetres d'allà, a Huntington, Fred Waller també es passa els estius a l'aigua. Nascut a Brooklyn el 1886 i fill de fotògraf, treballa als estudis de Paramount com a **cap d'efectes especials**, resolent problemes amb maquetes, càmeres i paciència. El 1924 fa les primeres proves a l'estret de Long Island, convençut que fa una cosa que no ha fet mai ningú. |
| * les puntes, lleugerament aixecades perquè no s'enfonsin | |
| * coixinets de goma estriada per posar-hi els peus, sense cap fixació | |
| * cordes amb mànecs que permeten inclinar cada taula i girar | |
| * un petit timó triangular a la cua de cada taula, girat cap endins perquè les taules no s'obrin | |
| * com a opció, un mecanisme per moure el timó balancejant el peu | |
| |
| Les **setze reivindicacions** protegeixen totes les combinacions possibles d'aquests elements. Waller hi escriu una frase que avui sona a profecia: amb dues taules, el genet podrà fer acrobàcies. | Waller no improvisa. Dissenya dos models, uns esquís semblants als de neu i uns altres amb una brida de cordes lligada a les puntes, i patenta el segon perquè és més fàcil de muntar. A la memòria descriu el problema que vol resoldre: |
| |
| ==== Caoba de iot i un nom de dofí ==== | > Els aquaplans, tal com es construeixen ara, són inestables i costa molt de muntar-hi. Si el genet no és hàbil, un lleuger desplaçament del pes fa que la planxa s'enfonsi més d'un costat, derrapi i el llanci a l'aigua. \\ — //Fred Waller, memòria de la patent 1.559.390 (traducció pròpia)// |
| |
| Per vendre l'invent, Waller funda a Huntington la Dolphin Akwa-Skee Company, que ofereix tres models. Els primers fan 2,4 metres i són de la mateixa **caoba** de fibra recta, assecada al forn, que es fa servir per construir iots. Cada punta va lligada amb una corda a la barca, i una segona corda arriba fins a les mans de l'esquiador. | Signa la memòria el 19 d'agost de 1925 i la presenta tres dies després. La titula //Aquaplane//, com si només hagués millorat una planxa que ja existia. El 27 d'octubre, seixanta-sis dies més tard, la patent és seva. |
| |
| El primer anunci comença així: | Aviat ven els seus Dolphin Akwa-Skees, de caoba assecada al forn com la dels iots, a les botigues Abercrombie & Fitch i Marshall Field. El mateix any que Samuelson salta per primera vegada, Waller ja té el seu invent registrat. |
| |
| > Lliscant sobre l'escuma, planant per sobre de les onades... \\ — //Anunci dels Dolphin Akwa-Skees, 1925 (traducció pròpia)// | ==== Dos camins que no es van creuar mai ==== |
| |
| L'anunci els presenta com l'esport aquàtic més segur i més emocionant alhora, i explica que només cal llançar-los per la borda i pujar-hi amb la barca en marxa. Es venen a les botigues Abercrombie & Fitch i Marshall Field, i també a les drassanes. | No hi ha cap constància que Waller i Samuelson es trobessin mai ni que s'escrivissin. La fama de Ralph no sortia dels diaris de Minnesota, i la fundació nord-americana d'esquí aquàtic subratlla que Waller va presentar la patent sense saber que, tres anys abans, un noi ja esquiava al llac Pepin. Tampoc no van ser els únics: el 1928, Don Ibsen va tornar a inventar els esquís al llac Washington, a Seattle, sense haver sentit parlar de cap dels dos. |
| |
| ==== La carrera que ningú no sabia que corria ==== | Waller i Samuelson havien partit del mateix lloc, l'aquaplà, i havien arribat a la mateixa idea per camins diferents. Waller hi va posar cordes, timons i mànecs. Samuelson només hi va posar el cos: inclinar-se enrere amb les puntes enlaire. Cent anys després, els esquiadors encara surten de l'aigua com ell. |
| |
| Durant dècades, la història va donar el mèrit a Waller. Encara el 1958, Dick Pope, el creador del parc aquàtic de Cypress Gardens, a Florida, el presentava al seu llibre //Water Skiing// com l'inventor dels esquís aquàtics. | Les seves vides també van anar en direccions oposades. Samuelson va passar anys de pujades i baixades criant galls dindis i va acabar treballant per al departament de carreteres de Minnesota. |
| |
| Tot va canviar el 1963, quan un periodista va trobar els taulons de Samuelson penjats en un cobert municipal de barques de Lake City. La història va arribar a l'Associació Americana d'Esquí Aquàtic, que el 1966 el va reconèixer oficialment com el **primer esquiador aquàtic documentat**. El 1972 va ser el convidat d'honor del cinquantenari de l'esport. Waller ja no ho va veure: havia mort el 1954. | Waller, en canvi, va acumular més d'una dotzena de patents i va dedicar la resta de la vida a eixamplar la imatge del cinema, fins a crear el **Cinerama**. El 30 de setembre de 1952, //This Is Cinerama// s'estrenava a Broadway en una pantalla corba gegant. Una de les seves escenes més celebrades era un espectacle d'esquí aquàtic a Cypress Gardens, a Florida. |
| |
| ^ ^ Els taulons de Samuelson ^ Els Akwa-Skees de Waller ^ | ==== Uns esquís a la paret ==== |
| ^ Fusta | pi | caoba assecada al forn | | |
| ^ Llargada | 2,4 metres | 2,4 metres | | |
| ^ Peus | tires de cuir | coixinets de goma, sense fixacions | | |
| ^ Remolc | una corda a les mans | cordes lligades a les puntes i a la barca | | |
| ^ Timons | cap | un per taula, triangular | | |
| ^ Patent | cap | núm. 1.559.390 | | |
| |
| ==== De l'aigua a la pantalla corba ==== | Els taulons de Samuelson no es van perdre. A principis dels anys cinquanta, Ben Simons, que de petit l'havia vist esquiar i ara era el responsable de la platja de Lake City, els va penjar a la paret de la nova caseta de banys. Hi va posar un cartell escrit a mà: «Els primers esquís aquàtics del món». |
| |
| Waller no va deixar mai els trucs de cinema. A mitjan anys trenta, com a cap d'efectes especials de Paramount, es va adonar que les escenes filmades amb un objectiu molt angular semblaven més reals que les altres. Anys després ho va explicar així: | L'estiu de 1963, una periodista de St. Paul que hi era de vacances, Margaret Crimmins, els va veure i va demanar de provar-los. Va caure dues vegades abans d'aguantar-se dreta. El 28 de juliol va publicar una carta oberta a la seva columna del diumenge: |
| |
| > Vaig tenir la primera intuïció que la manera de recrear la realitat a la pantalla era eixamplar el marc visual. \\ — //Fred Waller, «Cinerama Comes of Age» (traducció pròpia)// | > On sou ara, senyor Samuelson? M'agradaria saber-ho. \\ — //Margaret Crimmins, St. Paul Pioneer Press (traducció pròpia)// |
| |
| D'aquella idea en va sortir el Vitarama, un sistema d'onze projectors que va presentar a l'Exposició Universal de Nova York del 1939. Després de la guerra el va simplificar a tres càmeres i li va posar un nom nou: **Cinerama**. | Un farmacèutic de Pine Island va portar el diari a casa dels Samuelson. Ralph va anar a St. Paul amb els seus àlbums de retalls i fotografies, i un segon article, el 1965, va arribar a l'Associació Americana d'Esquí Aquàtic. El febrer de 1966, l'associació el va reconèixer oficialment com el pare de l'esquí aquàtic. |
| |
| El 30 de setembre de 1952 s'estrenava a Broadway //This Is Cinerama//, projectat amb tres màquines sobre una pantalla corba gegant. Entre les seves escenes més celebrades hi havia un espectacle d'esquí aquàtic a Cypress Gardens, a Florida. Vint-i-set anys després de la patent, els dos invents de Waller apareixien junts. | Fins llavors, aquell títol havia estat de Waller. Havia mort el 1954, nou anys abans que el món tornés a sentir parlar de l'home del llac Pepin. |
| |
| ===== Sabies que...? ===== | ===== Sabies que...? ===== |
| |
| * **Un esquí sense la paraula esquí.** La patent es titula //Aquaplane// i en tot el text la paraula //ski// no hi surt ni una vegada. Quan va comercialitzar l'invent, Waller va triar una grafia pròpia, //skees//, i el producte es va dir Dolphin Akwa-Skees. | * **Remolcat per un hidroavió.** L'agost de 1925, Samuelson va convèncer l'aviador ambulant Walter Bullock que el remolqués amb el seu hidroavió Curtiss. El primer intent va acabar amb Ralph fora dels esquís, lliscant de panxa sobre l'aigua, i segons va explicar ell mateix, el primer que el va preocupar va ser si havia perdut el banyador. Al segon intent, davant de dues mil persones, va arribar a uns 130 km/h. |
| * **Timons per fer bonic.** A la memòria, Waller justifica la forma triangular dels timons amb un argument gens tècnic: diu que és per donar-los un aspecte elegant. És l'única concessió estètica en un document ple de cordes, balancins i angles. | * **L'eslàlom va néixer d'una onada.** En una exhibició a Florida, l'onatge d'un iot li va arrencar un esquí del peu. Samuelson va acabar el número amb un sol esquí, i des de llavors va incorporar l'esquí d'un sol peu al seu espectacle. |
| * **Remolcat per un hidroavió.** El 27 d'agost de 1925, dos mesos abans de la patent de Waller, Samuelson es va fer arrossegar per un hidroavió Curtiss que volava just per sobre de l'aigua. Segons la premsa local de l'època, va arribar a uns 130 km/h i se'l considera el primer esquiador de velocitat. | |
| * **Pensats per a una càmera.** Segons una crònica de la premsa de Long Island, Waller va imaginar els esquís com una manera de muntar càmeres de cinema darrere les llanxes. S'explica que fer-los servir va resultar massa divertit per desaprofitar-los en un rodatge. | |
| * **Un Oscar al final del camí.** Pocs mesos abans de morir, el 18 de maig de 1954, Waller va rebre l'Academy Award of Merit, un Oscar tècnic. El va guanyar per haver desenvolupat els sistemes de fotografia i projecció múltiple que van culminar en el Cinerama. | * **Un Oscar al final del camí.** Pocs mesos abans de morir, el 18 de maig de 1954, Waller va rebre l'Academy Award of Merit, un Oscar tècnic. El va guanyar per haver desenvolupat els sistemes de fotografia i projecció múltiple que van culminar en el Cinerama. |
| |
| ===== El llegat ===== | ===== El llegat ===== |
| |
| Fred Waller va posar per escrit una idea que Ralph Samuelson ja havia provat amb el cos. Durant anys la història va donar el mèrit al paper, i després, gràcies a un parell de taulons oblidats en un cobert de barques, va saber retornar-lo a l'aigua. Avui tots dos tenen lloc en el relat d'un esport que el 1972 va arribar als Jocs Olímpics de Munic com a exhibició, i que s'ha practicat de Minnesota a Banyoles. | Fred Waller va posar per escrit una idea que Ralph Samuelson ja havia provat amb el cos. Durant anys la història va donar el mèrit al paper, i després, gràcies a un parell de taulons penjats a la paret d'una caseta de banys, va saber retornar-lo a l'aigua. Avui tots dos tenen lloc en el relat d'un esport que el 1972 va arribar als Jocs Olímpics de Munic com a exhibició, i que s'ha practicat de Minnesota a Banyoles. |
| |
| ===== Multimèdia ===== | ===== Multimèdia ===== |
| | <WRAP box> |
| [{{:tema:america:patent_patins_aquatics-02.webp?150&direct | Fred Waller - Patent}}][{{:tema:america:patent_patins_aquatics-03-ralph_samuelson.webp?150&direct | Ralph Samuelson}}][{{:tema:america:patent_patins_aquatics-04-banyoles_1971.webp?150&direct | Banyoles - 1971}}] | [{{:tema:america:patent_patins_aquatics-02.webp?150&direct |Fred Waller - Patent}}] |
| | [{{:tema:america:patent_patins_aquatics-03.webp?150&direct |Ralph Samuelson}}] |
| | [{{:tema:america:patent_patins_aquatics-04.webp?150&direct |Banyoles - 1971}}] |
| | </WRAP> |
| ===== Enllaços ===== | ===== Enllaços ===== |
| |
