| Següent revisió | Revisió prèvia |
| dia:10:27:1925-patent_patins_aquatics [2026/10/06 22:05] – creat gil | dia:10:27:1925-patent_patins_aquatics [2026/10/07 12:39] (actual) – [Fred Waller aconsegueix la patent per als patins aquàtics] gil |
|---|
| Washington, dimarts 27 d'octubre de 1925. Com cada dimarts, l'Oficina de Patents dels Estats Units publica una nova tanda d'invents. Un d'ells porta el número 1.559.390, un títol discret, //Aquaplane//, i el nom d'un tal Fred Waller, de Nova York. | Washington, dimarts 27 d'octubre de 1925. Com cada dimarts, l'Oficina de Patents dels Estats Units publica una nova tanda d'invents. Un d'ells porta el número 1.559.390, un títol discret, //Aquaplane//, i el nom d'un tal Fred Waller, de Nova York. |
| |
| El dibuix mostra dues taules estretes, una per a cada peu, lligades amb cordes a la corda que les arrossega. Hi ha uns coixinets de goma per posar-hi els peus, uns mànecs per governar-les i uns petits timons triangulars a la cua. Waller hi promet una planxa més fàcil de muntar que les d'ara, que fan caure qualsevol que no tingui molta traça, i que a més permeti fer acrobàcies. | El dibuix mostra dues taules estretes, una per a cada peu, lligades amb cordes al cap de remolc. Hi ha uns coixinets de goma per posar-hi els peus, uns mànecs per governar-les i uns petits timons triangulars a la cua. Waller hi promet una planxa més fàcil de muntar que les d'ara, que fan caure qualsevol que no tingui molta traça, i que a més permeti fer acrobàcies. |
| |
| Ha anat de pressa. Va signar la memòria el 19 d'agost i la va presentar tres dies després. Seixanta-sis dies més tard, la patent ja és seva. | Ha anat de pressa. Només han passat seixanta-sis dies des que va presentar la sol·licitud, i la patent ja és seva. |
| |
| Waller no és cap enginyer de despatx. Treballa als estudis de Paramount d'Astoria, a Nova York, on s'encarrega dels efectes especials, i viu davant de l'aigua, a Long Island. Esquia a la neu i li agraden les barques. Des d'avui, la seva idea té número i propietari. | Waller no és cap enginyer de despatx. Treballa als estudis de Paramount d'Astoria, a Nova York, on s'encarrega dels efectes especials, i viu davant de l'aigua, a Long Island. Esquia a la neu i li agraden les barques. Des d'avui, la seva idea té número i propietari. |
| Curiosament, en tot el document no hi apareix ni una sola vegada la paraula esquí. | Curiosament, en tot el document no hi apareix ni una sola vegada la paraula esquí. |
| |
| Però Fred Waller no era el primer home que s'aguantava dret sobre l'aigua amb dues fustes als peus. Qui ho havia fet tres estius abans, en un llac de Minnesota, i per què no en va reclamar mai res? Com eren aquells primers esquís de caoba, i qui els comprava? I què tenen a veure amb la pantalla corba gegant que, trenta anys després, faria badar els espectadors de Barcelona? La història dels primers esquís aquàtics té un invent compartit, una carrera que ningú no sabia que corria i un setembre de glòria a l'estany de Banyoles. | Però Fred Waller no era el primer home que s'aguantava dret sobre l'aigua amb dues fustes als peus. Qui ho havia fet tres estius abans, en un llac de Minnesota, i per què no en va reclamar mai res? Es coneixien, aquells dos homes, o van arribar a la mateixa solució cadascú pel seu compte? I què té a veure tot plegat amb la ciutat de Banyoles i el seu llac? La història dels primers esquís aquàtics té un atleta que no volia diners, un inventor metòdic, uns esquís oblidats en una paret i un setembre de glòria a l'estany de Banyoles. |
| |
| ====== Què diu la Viki ====== | ====== Què diu la Viki ====== |
