Diferències

Ací es mostren les diferències entre la revisió seleccionada i la versió actual de la pàgina.

Enllaç a la visualització de la comparació

--- dia:10:24:1971-pau_casals-i_am_a_catalan [2026/10/05 10:28] – [El llegat] gil
+++ dia:10:24:1971-pau_casals-i_am_a_catalan [2026/10/05 11:01] (actual) – [Pau Casals dona a conèixer al món la situació de Catalunya amb el discurs "I am a Catalan", a la seu de l'ONU a Nova York, aprofitant el concert que dirigeix] gil
@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-====== "I am a Catalan" - Pau Casals ======
+====== Pau Casals fa el discurs "I am a Catalan", a la seu de l'ONU ======
-{{ :tema:cat:pau_casals-i_am_a_catalan-01.webp?direct }}
+===== 24 d'octubre de 1971 =====
-===== El relat =====
+===== Pau Casals dona a conèixer al món la situació de Catalunya amb el discurs "I am a Catalan", a la seu de l'ONU a Nova York, aprofitant el concert que dirigeix =====
-==== Una carta des de Prada ====
+Diumenge 24 d'octubre de 1971, Nova York. Avui no hi ha cap votació a la sala de l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada tardor seuen els representants de tot el món. Hi ha una orquestra, dos cors i un home català, que té 94 anys.
-Prada de Conflent, 9 d'abril de 1951. Pau Casals viu **exiliat** en aquest poble de la Catalunya del Nord des del 1939. Té damunt la taula una carta de Benjamin Cohen, secretari adjunt de l'ONU, que el convida a tocar a París en el tercer aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. La resposta és que no.
+Pau Casals acaba de dirigir l'estrena d'un himne que ha compost per a l'ocasió. El secretari general, U Thant, li lliura la Medalla de la Pau. Casals s'aixeca, emocionat, i parla en anglès, amb un accent que no amaga d'on ve.
-Casals havia confiat que, en acabar la Segona Guerra Mundial, les democràcies farien caure el règim de Franco. No va ser així. El **1946** va decidir no tocar en cap país que el toleres, i poc després va deixar d'actuar del tot. Durant aquells anys va dedicar els seus esforços a ajudar els refugiats.
+Primer diu que aquell és l'honor més gran de la seva vida, i recorda la seva mare, que li parlava de pau quan era un nen. Llavors, davant d'una sala que potser no sabria situar el seu país al mapa, ho deixa anar: "I am a Catalan". Explica que Catalunya és avui una província d'Espanya, però que va tenir parlament molt abans que Anglaterra i que, al segle XI, els seus homes ja s'hi reunien per parlar de pau. "Al segle XI!", insisteix.
-A la carta, Casals explica el motiu de la negativa: les votacions de l'ONU favorables a Franco no li semblaven compatibles amb la celebració que li proposaven.
+Després agafa el violoncel. Anuncia una melodia popular catalana, //El cant dels ocells//, i explica que els ocells, quan volen pel cel, canten "pau, pau, pau". **Pau Casals fa lliscar l'arc sobre les cordes, la sala calla i els ocells comencen a cantar**.
-> «les votacions a l'ONU favorables a Franco» no li semblaven «compatibles» amb la commemoració.
+----
-==== Un territori neutral ====
+Per què un violoncel·lista de fama mundial havia passat anys sense voler tocar en públic? Per què va acceptar fer-ho als Estats Units, però només dins d'aquell edifici? Quina era aquella ciutat de França on els catalans del segle XI es reunien per parlar de pau? I per què, l'endemà, a Catalunya gairebé ningú no va poder saber què havia dit? La història de l'"I am a Catalan" és la d'un exili de més de trenta anys, un himne escrit per dos homes que no s'havien vist mai i un discurs que la dictadura va voler silenciar.
-Set anys després, el secretari general Dag Hammarskjöld va tornar a provar-ho, amb motiu del desè aniversari de la Declaració Universal. Va enviar un emissari a Puerto Rico, on Casals vivia aleshores, i l'emissari s'hi va estar tres dies intentant convèncer-lo.
+====== Què diu la Viki ======
-Al final, Casals va acceptar per una raó concreta: l'edifici de les Nacions Unides era **terreny internacional i neutral**, no sòl dels Estats Units. Feia trenta anys que no tocava en aquell país.
+{{page>tema:cat:pau_casals-i_am_a_catalan&noheader}}
-El 24 d'octubre de 1958, Dia de les Nacions Unides, va acabar el concert tot sol, amb //El cant dels ocells//. Va ser l'esdeveniment musical retransmès amb més difusió fins aleshores:
+===== Més fets del dia =====
-  * setanta-cinc emissores dels cinc continents, connectades per cable transatlàntic
+[[dia:10:24:start]]
-  * la retransmissió televisiva de la CBS
-  * cinc mil cartes i telegrames en una sola setmana d'estada a Nova York, segons el seu biògraf Robert Baldock
-El 1963 hi va tornar convidat per U Thant, aquesta vegada amb el seu oratori **//El Pessebre//**.
-==== Un himne per a la pau ====
-U Thant, amic personal de Casals, s'acostava al final del seu segon i últim mandat. Li va demanar un himne per a la pau basat en el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides. Casals va demanar un poema per posar-hi música, i U Thant el va encarregar a **W. H. Auden**. El 26 d'agost de 1971, //The New York Times// ja anunciava la col·laboració.
-Casals va passar tot l'estiu de 1971 component l'himne. Tenia 94 anys i sabia que l'encàrrec era de gran relleu.
-==== «I am a Catalan» ====
-El 24 d'octubre de 1971, la sala de l'Assemblea General va escoltar l'estrena de l'himne. Hi van intervenir l'Orquestra del Festival Casals, el cor de la Manhattan School of Music i els United Nations Singers, amb Casals a la batuta. Després, U Thant li va lliurar la **Medalla de la Pau**.
-> «Com a home i com a artista personifiqueu els ideals» de la medalla.
-Casals va respondre amb un discurs improvisat i en anglès. Va començar parlant de la seva mare. Va continuar amb la frase que donaria nom a tot el discurs.
-> «Soc català. Avui, una província d'Espanya. Però què ha estat Catalunya?»
-Va parlar del primer parlament i d'una reunió per la pau al segle XI, i ho va repetir amb èmfasi. Llavors va agafar el violoncel.
-Abans de tocar **//El cant dels ocells//**, va explicar que és una melodia nascuda de l'ànima del seu poble i que els ocells, quan són al cel, canten «pau, pau, pau».
-==== Un discurs que no va arribar a casa ====
-Fora de l'Estat espanyol, l'acte va tenir ressò. A Espanya, el règim va procurar silenciar-lo. Segons l'historiador Josep Maria Figueres, que ha resseguit la premsa d'aquells dies, la cobertura es va repartir així:
-  * **Als Estats Units i a Europa.** //The New York Times// hi va dedicar una fotografia i un comentari a la portada, i també en van informar //Le Monde//, //Le Figaro// i //The Times//.
-  * **A Espanya.** L'endemà era dilluns i només sortia la //Hoja del Lunes//, que tant a Madrid com a Barcelona en va donar una nota molt breu, sense explicar què havia dit Casals.
-  * **A l'exili.** La revista //Ressorgiment// va explicar que havien vist l'acte per televisió i que Casals havia parlat amb seguretat i aplom.
-Malgrat el silenci oficial, la frase va acabar convertida en una divisa. Casals va morir a Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973, sense haver tornat de l'exili.
-===== Sabies que...? =====
-  * **Dos autors que no s'havien vist mai.** Auden i Casals van fer l'himne sense haver-se conegut abans, i va ser U Thant qui els va posar en contacte. Auden va escriure el poema en tres dies, i el dia de l'estrena el va llegir a la sala mentre Casals dirigia l'orquestra.
-  * **Un himne que no és oficial.** L'ONU no ha tingut mai un himne oficial, i el de Casals i Auden tampoc no ho és. La biblioteca de l'organització en conserva dues partitures: una per a veu i piano i una altra per a banda de vent.
-  * **La «ciutat de França» era Toluges.** Quan Casals va parlar de les primeres «nacions unides», es referia a Toluges, al Rosselló. L'any 1027 s'hi va celebrar la primera assemblea de Pau i Treva de Déu dels comtats catalans, presidida per l'abat Oliba.
-  * **No a Oxford ni a Cambridge.** El 1946, després d'una setmana de concerts a Anglaterra, Casals va decidir no tornar-hi a tocar per protestar contra la passivitat dels aliats davant de Franco. Amb el mateix gest va rebutjar els doctorats //honoris causa// d'Oxford i de Cambridge.
-===== El llegat =====
-La frase que la premsa del règim gairebé no va explicar va acabar fent el camí de tornada tota sola. "I am a Catalan" es va convertir en una divisa. El 2021, en complir-se cinquanta anys, la Generalitat en va fer commemoració oficial, i el Palau de la Música va tornar a fer sonar l'himne que Casals havia dirigit aquell dia a Nova York.
-Tenia 94 anys i no havia de demostrar res a ningú. Va fer servir el moment més solemne de la seva vida per presentar el seu país a tots els països del món i per recordar-los que, molt abans de l'ONU, uns homes s'havien reunit en un poble del Rosselló per parlar de pau.
-Pau casals va parlar d'un país petit amb la veu d'un home gran, i el món el va escoltar.
-===== Multimèdia =====
-{{:tema:cat:pau_casals-i_am_a_catalan-02.webp?150&direct}} {{:tema:cat:pau_casals-i_am_a_catalan-03.webp?150&direct}}
-===== Enllaços =====
-  * [[https://ca.wikipedia.org/wiki/I_am_a_Catalan|Viquipèdia]]
-  * [[https://www.eltemps.cat/article/15165/pau-casals-a-les-nacions-unides-el-discurs-de-1971|El Temps — Pau Casals a les Nacions Unides: el discurs de 1971]]
-  * [[https://www.paucasals.org/biografia/|Fundació Pau Casals — Biografia]]
-  * [[https://www.3cat.cat/tv3/sx3/pau-casals-a-lonu/video/3772333/|3Cat (InfoK) — Pau Casals a l'ONU]]
-===== Altres fets relacionats =====
-**El primer Festival de Prada** — El 1950, Casals va tornar a tocar en públic després del silenci, però només a Prada, dins del seu exili.
-**El concert de Pau Casals a la Casa Blanca** — El 1961 va tocar //El cant dels ocells// davant de Kennedy, deu anys abans del discurs de l'ONU.
-**L'estrena d'El Pessebre de Pau Casals** — L'oratori per la pau que Casals va portar arreu del món i que va sonar a l'ONU el 1963.
-**L'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans** — El seu desè aniversari va ser el motiu del primer concert de Casals a l'ONU, el 1958.
-{{tag>dignitat s-20 d-1970 g-catalunya}}