| Ambdós costats versió prèviaRevisió prèviaSegüent revisió | Revisió prèvia |
| dia:04:03:1968-2001_una_odissea_de_espai-estrena [2026/09/23 09:12] – gil | dia:04:03:1968-2001_una_odissea_de_espai-estrena [2026/09/23 09:22] (actual) – gil |
|---|
| ====== Estrena de 2001 Una odissea de l'espai de Stanley Kubrick. ====== | ====== Estrena de 2001 Una odissea de l'espai de Stanley Kubrick ====== |
| |
| ===== 3 d'abril de 1968. ===== | ===== 3 d'abril de 1968 ===== |
| |
| ===== El 3 d'abril de 1968 s'estrena al Loew's Capitol Theatre de Broadway, Nova York, la pel·lícula 2001: A Space Odyssey (2001 Una odissea de l'espai), de Stanley Kubrick. ===== | ===== El 3 d'abril de 1968 s'estrena al Loew's Capitol Theatre de Broadway, Nova York, la pel·lícula 2001: A Space Odyssey (2001 Una odissea de l'espai), de Stanley Kubrick ===== |
| |
| El 3 d'abril de 1968, el Loew's Capitol Theatre de Nova York es va vestir de gala per a l'estrena de "2001: A Space Odyssey" (2001: Una odissea de l'espai), la monumental obra de ciència-ficció dirigida per Stanley Kubrick i coescrita amb l'autor Arthur C. Clarke. Després de la preestrena el dia anterior a Washington D.C., la projecció a Nova York va marcar l'inici del viatge comercial d'una pel·lícula que redefiniria per sempre el gènere cinematogràfic. L'espectacle visual i sonor va deixar astorat un públic que mai no havia vist l'espai exterior representat amb tanta precisió científica i bellesa poètica. Amb una banda sonora impressionant que combinava Richard Strauss, Johann Strauss fill i György Ligeti, el film va transcendir les convencions de la narrativa clàssica per oferir una experiència filosòfica i sensorial sobre l'evolució humana, la tecnologia i la intel·ligència artificial representada per l'icònic ordinador HAL 9000. | El 3 d'abril de 1968, el Loew's Capitol Theatre de Nova York es va vestir de gala per a l'estrena de "2001: A Space Odyssey" (2001: Una odissea de l'espai), la monumental obra de ciència-ficció dirigida per Stanley Kubrick i coescrita amb l'autor Arthur C. Clarke. Després de la preestrena el dia anterior a Washington D.C., la projecció a Nova York va marcar l'inici del viatge comercial d'una pel·lícula que redefiniria per sempre el gènere cinematogràfic. L'espectacle visual i sonor va deixar astorat un públic que mai no havia vist l'espai exterior representat amb tanta precisió científica i bellesa poètica. Amb una banda sonora impressionant que combinava Richard Strauss, Johann Strauss fill i György Ligeti, el film va transcendir les convencions de la narrativa clàssica per oferir una experiència filosòfica i sensorial sobre l'evolució humana, la tecnologia i la intel·ligència artificial representada per l'icònic ordinador HAL 9000. |
| \\ | |
| |
| Ningú entre el públic n'ha vist encara ni un fotograma, ni tan sols les revistes especialitzades més properes a l'estudi que la produeix. El que hi ha en joc aquella nit no és només l'estrena d'una pel·lícula més, sinó la resposta que Kubrick dona a una pregunta que ell mateix s'havia plantejat anys abans: si el cinema de ciència-ficció, fins llavors terreny de sèries B i monstres de cartró pedra, podia aspirar també a ser una obra d'art major. Quan s'apaguen els llums, encara ningú sap com respondrà la sala. | Ningú entre el públic n'ha vist encara ni un fotograma, ni tan sols les revistes especialitzades més properes a l'estudi que la produeix. El que hi ha en joc aquella nit no és només l'estrena d'una pel·lícula més, sinó la resposta que Kubrick dona a una pregunta que ell mateix s'havia plantejat anys abans: si el cinema de ciència-ficció, fins llavors terreny de sèries B i monstres de cartró pedra, podia aspirar també a ser una obra d'art major. Quan s'apaguen els llums, encara ningú sap com respondrà la sala. |
